stardate: faré tot el que tu vulguis

és el títol d’un llibre que vaig llegir bastant ràpidament. ja fa un temps que el vaig acabar i encara no he decidit si em va agradar molt, poc o gens.

Se sentia valenta: mai més tornaria a necessitar ningú.

Quan el teu heroi se’t pixa a sobre la vida agafa una altra dimensió i descobreixes que hi ha un final.

Va pensar que regar era com resar amb aigua.

Quan un és pobre la història s’esborra després de cada mort...

Volia ser lliure com les taronges i les llimones que no es podreixen si no entren en contacte.

Què devia haver sentit el meu pare? Qui sap res del mal que passa un altre? En el fons la por més gran és pasar el mal sol, estar sentint mal per una cosa que hem cregut compartir i de sobte no és així.

Hi ha moments en què tot és tan fàcil com fer cas del desig. El desig és el fil conductor de la vida. Només ens movem per això. el desig és anticipar-te al plaer que et donarà alguna cosa. I l’amor? L’amor és l’hàbit del desig.