les últimes
eleccions han portat sorpreses. una d’aquestes sopreses s’ha interpretat com la
fi del bipartidisme a l’estat. això s’argumenta amb la pèrdua de vots tant del
pp com del psoe respecte a les anteriors eleccions europees. també perquè com
que la pèrdua del psoe ha estat molt gran sembla que ja no sigui recuperable.
finalment per la gran remuntada de partits petits, alguns fins i tot venint del
no res.
d’entrada a
mi m’agrada la pluralitat, i a més a més penso que és bo que la política és
basi en el consens construit a partir de les discrepàncies. per això, el
bipartidisme no el considero una manera sana de fer política. per això,
m’agradaria que de veritat poguéssim veure i viure escenaris nous i diferents.
però molt
em temo que no serà així. més aviat sóc del parer que el que ha passat en
aquestes eleccions és un miratge. i ho penso així perquè tinc una explicació
del que ha passat.
les
eleccions europees es basen en un districte únic. aixó vol dir que tots els
vots de tot l’estat compten igual a l’hora del recompte. aquest sistema implica
una proporcionalitat entre els vots obtinguts i els escons guanyats. i aquesta
proporcionalitat vol dir que tots els partits, independentment de la mida que
siguin, son tractats iguals.
en canvi,
el sistema electoral espanyol, que és el que regeix les eleccions al congres,
es molt poc proporcional. per una banda aquest sistema reparteix els escons per
províncies, de manera que garanteix que les províncies poc poblades també
puguin tenir representació. això implica que en algunes províncies (les menys
poblades) amb pocs vots es pot obtenir un representant, mentre que en altres
províncies (les més poblades) es necessiten molts vots per poder obtenir un
representant. a més a més, aquest sistema estableix un mínim de vots per poder
optar a un escó. això és una restricció queno afecta gens als partits grans,
però afecta molt negativament als partits petits.
les grans
diferències entre els dos sistemes fan que no poguem fer cap extrapolacio dels
resultats de les eleccions europees a unes possibles eleccions estatals. en
concret, el sistema electoral europeu favoreix més els partits petits i per
tant perjudica més els partits grans. i al revés, el sistema electoral estatal
favoreix més els partits grans i perjudica més els partits petits.
així doncs,
per una banda és pot preveure que en unes eleccions estatals els partits petits
deixarien de ser afavorits i els grans tornarien a tenir els avantages de
sempre.
per altra
banda, la desfeta del psc s’ha fet notar en els números totals del psoe.
finalment,
quan la participació és baixa el psoe sempre en surt mal parat, ja que els
votants del pp són sempre molt més fidels, en canvi els del psoe només van a
votar quan la cosa els apreta de veritat (com despres del 14M).
tot això em
fa pensar, que quan hi tornin a haver eleccions estatals, el bipartidisme
tornarà a regnar, com ha fet sempre.
3 comentaris:
com canviar el sistema si el sistema està fet perquè no es pugui canviar?
Doncs crec que t'equivoques perquè ja s'ha vist un bipartidisme clar per a les properes estatals: ERC a l'esquerra i CiU a la dreta.
Espanya haurà d'esperar al 2015, per saber si el bipartidisme segueix o es dilueix però, amb una mica de sort, nosaltres ja no hi serem... Per tant, espero que les properes estatals a les que pugui votar siguin en un estat nou de trinca.
pons007, és molt difícil, sí!
Joan, doncs mira, jo penso que aquest bipartidisme del que parles tu no pot durar gaire, només espero que duri lo just per fer el que ha de fer.
respecte a l'altre bipartidisme, jo tambe espero no ser-hi és clar, pero vaja, veure-ho ho veurem encara que no sigui de tan aprop :-)
Publica un comentari a l'entrada