després de
veure l'obra de teatre "adreça desconeguda" (encara a la villarroel) que vaig explicar a l'últim apunt
em van venir un munt de preguntes al cap, que al final van convergir en una:
suposant que dues persones cometen exactament el mateix crim, què és pitjor?
que la
motivació vingui de viure en un ambient enrarit, que et va condicionant la
manera de ser i la manera de fer. on tothom accepta i dona suport al crim. on si actues d'altra manera t'arrisques a grans càstigs.
o bé que la
motivació vingui d'un sentiment de revenja individual. que l'acció sigui
pensada, dissenyada, i perpetrada per un sol individu.
potser no
son comparables, o potser no val la pena intentar comparar-los.
però a mi
d'entrada em sembla que per permetre un homicidi en el primer cas, només
cal no evitar-lo. sembla fàcil,
sobretot si qualsevol altra acció posa la teva vida en perill. per això em
sembla normal que les persones exposades a certs ambients acabin sent abduides (mentalment).
has de posar grans restriccions a la ment, i ser molt valent per poder guanyar
les forces que t'imposa la societat.
en canvi
perquè un individu sol sigui el dissenyador de tot el crim, ha ser ser molt
(mal) intencionat. ha de tenir una ment perversa. en aquest cas el més fàcil és
evitar el crim. qualsevol altra acció ha de ser conscientment triada i executada.
però, què és pitjor?
2 comentaris:
en tots dos casos no hi ha justificació. Tots dos son pitjors. No els puc comparar.
No he vist l'obra, però pel que expliques es per això que es tenen en consideració atenuants i agreujants per un mateix crim
Publica un comentari a l'entrada