divendres, de gener 25, 2013

stardate: adreça desconeguda

està molt bé que al començament els actors et rebin en la intimitat. com si arribessis a casa seva. fan que et sentis especial. i suposo que el que pretenen es precisament relaxar-te. perquè al començament  l'obra es preveu seriosa i avorrida.

només hi ha dos actors. representen dos personatges que s'escriuen cartes l'un a l'altre. es passaran més d'una hora llegint cartes. quan els veus començar i t'imagines tota l'obra així t'agafa un no sé què. penses que com a mínim t'adormiràs...

però no. la veritat és que no passa gaire més durant l'estona que dura l'obra: només es van sentint les cartes que s'escriuen l'un a l'altre. alguna cosa més passa però només te n'adones al final.

ara bé: les cartes no et deixen dormir. primer tranquil·les. després van pujant de to. finalment són brutals.... bé, en realitat no és ben bé així: només te n'adones de la brutalitat quan ja s'ha acabat.

la història: dos amics, molt amics, que comparteixen negoci. un jueu i un alemany. han viscut els dos a califòrnia i allí han compartit molt. després l'alemany torna a alemanya. segueixen compartint el negoci i l'amistat. però és l'any 1932, 1933. l'alemany es veu afectat per l'ambient antisemita que l'envolta. i l'amistat comença a canviar, ... fins a un punt inimaginable.

a mi em va portar a pensar en un gran dilema: qui es pitjor? aquell que es sent portat per l'ambient a pensar i actuar de manera abominable? o aquell que tot sol pena i fa de manera abominable?




encara que sembli una història del tot previsible, no ho és. és al·lucinant!

2 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Quins dos actorassos! no tinc pru temps lliure per anar al teatre però ho has pintat tant interessant....
bon cap de setmana kika!

rits ha dit...

fas venir moltes ganes de veure-la. Me l'apunto!