stardate: cap de l'oposició

ho vaig buscar a l'internet i allí vaig confirmar les meves sospites. el flamant títol de cap de l'oposició no és una figura coneguda ni en altres llocs ni en altres temps. és un títol que es va inventar el pasqual maragall al començament del primer tripartit i que només ha existit durant aquest temps i només a catalunya.

imagino que ho va fer per consolar al mas en un moment de gran desesperació: quan va tenir la seva primera gran decepció política. quan pensava que el pujol li ho havia deixat tot ben lligat, i esperava que, sent l'hereu del partit més poderós de catalunya, els altres partits no li podrien impedir ser el proper president. i no va ser així.

va ser una sorpresa per molta gent veure que el partit que obtenia més diputats no podia formar govern. el tripartit que es va formar no era cap cosa fora d'allò que normalment es podia esperar. però donada la història política recent de catalunya, va sorpredre a tothom.

en aquell moment el maragall va ser el gran triomfador i el mas el gran perdedor. es formava un govern de coalició amb tres partits bastant petits, i a l'oposició hi deixaven el gran partit, el més gran de tots, molt més gran que cada un dels que formaven el govern. l'únic partit que veritablement podia fer oposició.

dissenyar un títol de cap d'oposició va ser com un regalet que el maragall va fer al mas quan el maragall estava al màxim de la seva eufòria i el mas es pensava que estava al mínim (després potser ha pogut comprovar nivells més baixos).  es pot interpretar com una mostra de caritat o de xuleria del guanyador cap al perdedor. i res mes. de fet no feia cap falta perquè aquell títol no canviava res. en qualsevol cas, el mas ho va acceptar com una mena de promoció (amb pujada de sou inclosa. guapo!!! gràcies). coses dels polítics.

si ja quan es va crear aquest títol no tenia cap sentit, ara que els partits més rellevants a fora del govern son tots igual de petits i que a més no s'entenen entre ells, tenir un cap de l'oposició encara té menys sentit. fa riure que amb el panorama que hi ha al parlament, els partits es disputin entre ells ser primers en l'oposició. coses dels polítics.