em va
sorprendre. vaig trobar que era una història estranya. i per això em va tenir
concentrada des del començament. perquè hhi havia de posar tota la meva atenció
si volia entendre que estava passant. no podia deixar-me cap detall si no volia
perdre el fil.
un que vol
entrar en una casa, per veure una familia d'aprop. ell té un munt de motius i
raons per fer-ho. però no convenç. no es fan aquestes coses. un altre que esta
conveçut que aquestes coses no es fan, no només l'anima sinó que també s'hi
sent atrapat. una altra que d'entrada és la que hi posa seny, al final s'hi
involucra del tot.
potser la
història no és tan estranya. potser això ho hem fet tots. no sé quan normal deu
ser el sentiment de voler entrar a les cases dels altres, i fer coses per tal
d'aconseguir-ho. el que sí sé és que a mi m'ha passat. i ho he fet. potser no
en vaig ser conscient durant tot el procés. però un cop aconseguit m'he adonat
de que tot 'allò' ho havia fet només per poder veure'ls d'aprop, per poder
veure'ls per dins.
5 comentaris:
Si cada dia entrem a les cases dels altres...
Em va semblar una peli magnífica amb diversos nivels d'implicació possibles per part de l'espectador.
Has vist la taula rodona que vaig penjar el dia 10 al bloc?
Més enllà de les ganes que podem tenir, o no, de "visitar" cases d'altri, la pel.li em va agradar tant com esperava. La sabia estranya, per l'argument, i la seva estranyesa em va enganxar.
miquel, molt bo el video de la taula rodona, gracies!!!
Ferran, si, si, la peli té això que dius, però la meva sorpresa després va ser descobrir-me a mi mateixa estratègies per entrar a les cases d'altres... llavors potser la peli ja no semblava tan estranya...
Tercer bloc que em trobo que em recomana aquesta peli. No si, al final l'haurè de veure xD
pons007, doncs, sí. val molt la pena, per la bona estona que fa passar i per lo que fa pensar després.
Publica un comentari a l'entrada