stardate: sinceritat

per escriure un missatge ben sincer:

és millor escriure allò que et passa pel cap, tal qual, sense donar-hi cap volta?

o

és millor pensar-s'ho molt bé, donar-hi moltes voltes, i no escriure res fins que no se n'està ben segur?

stardate: asocial o associal?

per què no vens a sopar a casa aquest vespre?

la veritat és que no en tenia gaires ganes, per no dir gens. però no vaig saber dir que no. potser vaig pensar allò de: fan més ells de convidar que jo d'anar-hi.  tot i que aquesta frase mai m'ha convençut.

no em vaig atrevir a dir que ja havia quedat o que tenia un altre compromís. tot i que no era cap mentida. tenia previst estar a casa, sola, tranquil·la, sense plans concrets per sopar ni per fer res. però precisament aquests eren els meus plans: permetre'm decidir al moment i fer el que em vingués de gust. i aquests plans em venien molt de gust.

vaig passar l'estona abans pensant que m'equivocava, que no hi hauria d'anar, que no hi havia cap raó per anar-hi si no en tenia ganes. i era obvi que no en tenia ganes. quan vaig tornar estava fastiguejada. no hi vaig estar malament, però no ho vaig gaudir gaire. i em vaig mortificar pensant en el que havia deixat de fer per anar-hi, i en el greu que això em sabia.

massa tard em vaig convéncer de què no hi hagués hagut d'anar. 

stardate: intentant aclarir

“Entre el que penso, el que vull dir, el que crec que dic, el que realment dic, el que vols sentir, el que creus que has sentit, el que realment has sentit, el que vols entendre, el que creus que has entès, i el que realment entens… hi ha deu possibilitats que tinguem dificultats per comunicar-nos. Però val la pena seguir-ho intentant”. Bernard Weber

quan me la van fer conèixer vaig pensar que no donaria per un apunt al blog. perquè està massa clar el que diu. tot i que el que diu la primera frase és que el més probable és mai res estigui massa clar. com se'n diu d'una frase que es contradeix a ella mateixa? una paraula és oximoron, no?

en canvi la segona frase m'anima a pensar i a fer. tenint en compte l'apunt anterior, això pot semblar com una continuació. la qüestió  és que he decidit escriure alguns emails amb l'objectiu d'aclarir possibles confusions (clarament més que fundades) . aquest cop els escriure a poc a poc. abans els pensaré amb detall. després els repassaré amb cura. i segurament després de tot hi continuaran havent un munt de problemes de comunicació no resolts. però ara mateix penso que val la pena intentar-ho.

stardate: rebobinant

avui no hauria d'escriure res. perquè entre l'últim apunt i unes quantes posades de pota que he fet entre email i facebook veig que tinc un dia bastant estrany. vull dir que m'ha passat repetides vegades en poques hores que m'he adonat de que el que escric es pot interpretar de maneres diferents. algunes adequades, i altres que més aviat són impertinents o fora de lloc.

respecte al blog em sento tranquil·la. per mi és un lloc on dic les coses tal com em surten. a vegades jugo amb les idees, perquè em ve de gust. a vegades tinc la intenció de confondre algún possible lector en concret. a vegades és només un alliberament sense altres intencions. a vegades està ple d'intencions directes. però m'és igual. i precisament per això m'agrada bloguejar.

però a l'email, que és molt directe, la cosa ja es complica. si me n'adono que el que he dit es pot malinterpretar intento corregir-ho, explicar-ho, aclarir-ho. és com posar un pedaç. queda malament però fa la seva feina. de totes maneres imagino que moltes vegades els receptors dels meus correus em malinterpreten, per culpa de la meva redacció imprecisa, i jo no me n'adono. i així queda la cosa. aix!

stardate: jugant ...

em vaig tornar a posar la mateixa brusa, els mateixos mitjos, les mateixes calces. i també els mateixos pantalons, els mateixos mitjons, les mateixes sabates.

era només un gest per reviure mentalment el que havia estat un dia gran. una gran trobada. o retrobada. inesperada i desitjada. molt millor del que m'havia imaginat.

i va funcionar. potser va funcionar perquè no calia res. mentalment podia reviure cada moment. i ho feia. i m'agradava fer-ho. la resta va ser un joc. i també em va agradar. 

stardate: endevinant el futur

quanta estadística i probabilitat s'ha de saber per poder predir el futur número del primer premi de la loteria de nadal? és impossible. encara que la determinació d'aquest número només depèn de qüestions de probabilitat, per molta que se'n sàpiga no el podrem endevinar mai.

quanta política s'ha de saber per poder predir el resultat d'unes eleccions? a vegades sembla que no cal haver estudiar gaire per endevinar el que passarà. de totes maneres els resultats de les eleccions depenen del que decideixi votar la gent. saber què passarà abans de que la gent exerceixi el seu dret al vot sembla un contrasentit amb la llibertat individual de votar. però quan es percep un sentiment generalitzat de la societat a favor o en contra d'algun partit, tenim la sensació que podem endevinar el resultats de les eleccions. ara bé, fins i tot en els casos on sembla més clar que es pot endevinar podem equivocar-nos. ja que qualsevol esdeveniment inesperat a l'últim moment pot fer canviar la decisió de la majoria de la gent, com ja s'ha vist en alguna ocasió.

quanta economia s'ha de saber per poder predir el els valors de les variables econòmiques en el futur? jo diria que aquest cas cau en mig dels dos anteriors. per una banda les condicions econòmiques del futur depenen de les decisions que prenguin un munt de gent amb interessos molt diversos (consumidors, empresaris, polítics, multinacionals, bancs, sindicats, inversors, especuladors, ...). els valors futurs de les variable econòmiques depenen de tantes coses, que és impossible que algú les pugui tenir totes en compte i pugui calcular el que passarà. per això és molt més difícil que fer prediccions sobre els resultats de les eleccions. de fet jo diria que la seva dificultat s'assembla més a la de voler endevinar el número de la grossa de nadal.

o sigui que de tota aquesta gent que fa declaracions contundents sobre el futur de l'economia jo dira que són tan poc fonamentades com les d'aquells que abans de nadal estan segurs que aquest any sí que han comprat el número que tocarà.

stardate: evolució

abans les tomaques normals eren madures i anaven perfectes per fer el pa amb tomaca. sucaven bé. després van deixar de funcionar. segurament perquè les collien verdes, o perquè les feien madurar massa depressa. eren seques i ja no servien per sucar el pa. aleshores van sortir els tomacons. caríssims però aquests sí que sucaven. si volies fer pa amb tomaca més valia gastar-se una pasta. ara ni els tomacons no suquen. això sí: segueixen anant caríssims!

stardate: the west wing

me la van recomanar unes quantes vegades abans no em van convèncer. m'hi vaig quedar enganxada ben aviat. i ara com més la miro més m'agrada. 

a the west wing els protagonistes són polítics, sí. però dels bons (dels que no existeixen en la vida real?) són llestos però també s'equivoquen. volen guanyar-se la confiança de la gent pels vots, però no a qualsevol preu. es senten responsables de tot el que passa. treballen en equip. es demostren una confiança absoluta i esten un gran respecte.

en molts sentits des del bon començament em recorda star trek. sobre tot the next generation i voyager. però potser aquí queda més palès el dilema entre allà on un vol anar a parar realment i allà on et porta la vida si et deixes portar. com tots passem per períodes en que ens deixem portar. potser sense adonar-nos. potser perquè ens resulta allò més fàcil. i de sobte alguna cosa passa que fa que ens aturem a pensar. llavors ens adonem de què la direcció que portem no és la que voldríem. sovint és necessari passar per situacions extremes per fer-nos adonar de que ens convé fer un cop de timó.

stardate: potser ara sí

com sempre l'organització de l'acte es va començar amb tranquil·litat. sabent que teniem temps. com sempre vam deixar passar relaxadament el temps fins que ens vam adonar que ja no en quedava. llavors depressa a enllestir-ho tot. per això no estava clar se si la publicitat que en vam fer seria efectiva o no. si la gent no se n'assabentava no vindria, i llavors ja tot seria igual.

durant el dia hi vaig estar pensant bastant. em preocupava la idea del fracàs per no haver bé la feina. però no volia amargar-me l'existència. per això vaig buscar pensaments que m'ajudessin: és un projecte comú, es necessita la participació voluntària de l'altre gent, només té sentit si la gent hi participa motivada, si no surt bé perquè la gent no respon és  que no havia de ser.

aviat ens vam trobar els que l'haviem organitzat. de seguida van començar a arribar algunes persones. a poc a poc, en van seguir més. quan era l'hora  de començar la sala ja estava plena de gom a gom. gent dreta per tot arreu.

jo ja no tenia ni ganes d'entrar-hi. hauria començat a obrir el cava i brindar de seguida. però hi vaig entrar i m'hi vaig sentir molt feliç. estava sent un èxit. la gent escoltava amb atenció, les ponències eren totes diferents i totes interessants. havia valgut la pena. i potser sí que era un gran senyal del que ha de venir.

al sortir tothom demostrava la seva satisfacció amb l'acte, i la seva esperança que els èxits continuarien. un dels ponents va dir:

"els gotims del raïm que es farem servir per fer el cava amb el que celebrarem la independència ja han estat collits."

i a mi m'agrada pensar que l'encerta!

stardate: núvols

stardate: endavant

hi ha moments en que costa. en d'altres és més fàcil. però sempre és bo anar endavant. o al menys, voler anar endavant. perquè és preferible anar endavant que endarrera.

hi ha qui et vol frenar, qui et vol aturar. és gent que no ajuda gaire, més aviat fa nosa. però també hi ha qui t'anima, i qui t'empeny. aquests sempre s'agraeixen.

sovint trobem obstacles. llavors és quan endavant pren força. és necessaria tota la seva força per intentar aconseguir els objectius. i anant endavant podem aconseguir vèncer tots els impediments i arribar a les metes desitjades.

altres vegades la vida ens ho posa fàcil. aleshores podem anar endavant amb suavitat, alegrement. anar endavant ens permet gaudir dels regals que de tant en tant ens ofereix la vida.

la iniciativa de aPARAULA'm ha estat una bona descoberta. gràcies, víctor!

stardate: excepcions

'no deixis per demà allò que pugis fer avui'

ho repeteixo infinites vegades cada dia. amb una filla adolescent és el que toca. deu ser perquè quan un es jove pensa que té tot el temps del món. així és fàcil deixar les coses per fer. en canvi, quan ets gran (o histèrica!) vols que les coses que s'han de fer es facin ja.

però avui he decidit fer una excepció: deixar per demà el que podria fer avui. prendre'm el dia de relax. deixar-ho tot per fer. agafar el cotxe i anar a poc a poc. arribar i seure al sol. netejar els calçots i les carxofes sense pressa. mirar com altres encenen el foc. i ser conscient que deixo passar el temps ... sense més. fer un all-i-oli a poc a poc fins que lligui. esperar sense presses que tothom arribi. estar per la gent que estimes. seure al sol mirant els núvols sense saber quina hora és.

'vaig massa depressa. hauria de frenar'

ho he estat repetint masses vegades últimament. mira que és fàcil de fer. i si de veritat ho vull perquè no m'hi poso. doncs avui ho he aconseguit. i espero no que no sigui una excepció.

stardate: reviscuda

aquest hivern es va assecar del tot. semblava morta. la vaig podar del tot. van quedar només tres tronquets curts i secs. i amb l'arribada de la primavera van començar a sortir fulles. era viva!  

i segueix creixent!

stardate: no vull pagar

 que no vull pagar ho sé segur. però encara no tinc clar què fer.

és lògic que ens enfadem i reaccionem quan ens insulten i ens prenen el pèl. això dels peatges és només un exemple, de molts que n'hem estat vivint. és indignant el que han estat fent, el que fan, i que pretenen fer. per això és lògic que la gent s'emprenyi i reaccioni.

però també és indignant que uns senyors que fins fa poc han estat governant-nos, i que mentre ho feien han deixat que ens seguissin insultant i prenent el pèl, sense fer res per aturar-ho, ara siguin els que surten a la tele queixant-se. és clar que es queixen per poder surtir a la tele. això ho entec. no hi ha cap misteri. és lògic. tot el que volen és sortir a la tele.

per això no me'n fio d'aquesta gent. gens. em sembla que no em cal més evidència per veure com són. per això no me'ls crec quan m'expliquen el que s'ha de fer. perquè si al final ens posen una multa, ells, els que ara van al davant, segurament la carregan al partit com a despesa d'activitat política. i això només vol dir que al final l'acabarem pagant entre tots.

les multes que posaran per no pagar peatges sabem segur qui les pagarà i qui no les pagarà. però en qualsevol cas, qui les cobrarà? el govern? abertis? això no ens ho han explicat encara. l'únic que tenen clar és que hem de pagar. i aquests són els que diuen que juguen a favor nostre!

jo de moment encara pago els peatges. amb indignació. i esperant que aquesta indignació arribi ben amunt. perquè penso que mentres la indignació només estigui entre nosaltres no canviarà res, per molt que ens queixem.

stardate: sobrevivint-te

ja fa un any que no et veig. ja fa un any que el teu cos va dir prou. tot tu devies dir prou, cansat de que et costés tant aferrar-te a la vida. i des d'aleshores que no hi ha hagut un dia que no pensés en tu.

cada dia he anat trobant coses que te'm fan present. cada nit, quan surto a fumar, miro les estrelles i t'hi trobo.

però fins ara no t'he pogut plorar normalment. tinc la impressió que tots els meus sentiments es van tancar aquell dia. ara et puc pensar i plorar. et recordo i ploro. t'anyoro i ploro. i s'hi està bé així.