la convivència no sempre és fàcil. sovint hi ha malentesos. s'han de
compartir els diferents caràcters, opinions, mals humors. també permet
compartir bons rollos, alegries, celebracions. deu ser per això que a vegades
m'agrada molt i altres vegades em surten unes ganes intenses de fer-me
anacoreta.
últimament m'he estat plantejant si invertir en socializar o abandonar
totalment la lluita de la socialització en dos (o potser tres) àmbits
diferents. hi he pensat. m'ha fet patir l'haver de prendre una decisió. i he
decidit deixar-ho per després de vacances i fer-ho amb calma.
les ganes de solitud em porten cap a un altre dilema. mar o muntanya.
m'agradaria poder triar entre
per quan em decideixi definitivament per la vida d'ermitana. aquesta
decisió també la deixo per després de vacances.
16 comentaris:
A vegades, kika, em sembla que penses massa, que planteges massa... Entra, surt, torna, marxa, somriu, riu... Ja ho sé, ja ho sé, des de fora és fàcil de dir, a mi també em passa.
Jo, a la primera foto, veig mar i muntanya... a l'esquerra del tot hi tinc una casa on no hi aniré fins a la primavera :-)
kika...
jo penso que està bé poder anar alternant...
uns dies gaudir de la soledat i recarregar piles per tornar amb la socialització...
igual que també està bé poder alternar entre mar i muntanya...
és que no m'agrada gens quedar-me en un lloc i haver de triar i decidir una manera de viure... m'agrada poder anar canviant i variant les coses... si no, seria tan i tan avorrit...
petons i bon nadal!
Temps per a tot, kika!
De moment, però, passa uns bons dies de nadal, o de vacances...
Una abraçada!
Estic amb en Miquel i la Mar, no tot és blanc o negre i on avui hi veus una muntanya demà hi veuràs una plana estesa. Deixa que la vida flueixi i et porti allà on desitges en cada moment sense descartar altres opcions.
Això sí, Bon Nadal Kika!
Vaig descobrir un indret, aquest estiu, entre mar i muntanya, sense molins de vent que tapessin res, que potser t'agradaria.
Quesigui bo el que celebris i que trobis totes les respostes.
Tens la gran sort de viure en un país on no cal triar si mar o montanya, perquè ho podem tenir tot alhora :)
Jo em demano ermitana amb tota la gent que estimo, ai, així ja no val, oi? i amb adsl? ;)
Bon Nadal!
la solitud només és bona quan la pots controlar......la idea de fer una escapada sol sempre m'ha agradat....però no em deixen...;)
Però, tu vols socialitzar o no?
Bones Festes !!!
miquel, jo que per una vegada em pensava que havia decidit deixar de pensar... no ho he aconseguit, no? no podria convèncer a ningú, no?
mar, és una opció també... però llavors has de decidir més sovint què vols... la tindré en compte! bones festes, mar!
fanal, igualment. desitjo que passis unes molt felices festes :-)
pais secret, sovint tinc la impressió de que la vida no flueix, sinó que jo l'empenyo... sinó no es mouria... potser m'ho he de fer mirar això :-)
Pilar, ente mar i muntanya vol dir amb vistes a totes dues coses? m'interessa molt! :-) que passis unes molt felices festes!
Clidice, ermitana ha de ser sola, sinó no té gràcia! :-) que sigui molt feliç! :-)
garbi, no t'ho permets! potser és que en tens prou amb la fantasia :-)
Joana, vet aquí la qüestió! ho decidiré després de vacances :-)
jaka, igualment! molta felicitat per tu! :-)
Tant la muntanya com el mar tenen el seu què.....sigui a un lloc o a l'altre molt bones festes! i que l'any vinent s'acabi l'espoli fiscal!
Davant del dilemes no hi han decisions bones ni dolentes, només hi han decisions preses, i quan fem una aposta hem d'anar a totes a per ella. ;-)
Bon Nadal!
Elfreelang, uns gran desitjos aquests teus que espero que es compleixin :-)
Joan, i tant que sí. això farem ... després del descans de les vacances :-)
Bon Nadal, Kika, i millor 2012. Ja sé que és un clàssic però avui no se m’acut res més. I entre mar i muntanya, una muntanya des de la que puguis veure el mar, i no et quedi massa lluny per anar-hi quan vulguis, pot ser una molt bona opció.
Això de l'ermità no ho he descartat del tot, potser algun dia ho veuré clar.
Miquel, si ho trobés això seria fantàstic! :-)
Lluís, he, he, a vegades la idea esdevé molt atractiva... altres vegades gens... no?
Publica un comentari a l'entrada