fa dies que aquesta és una expressió recurrent dins el meu cap.
a vegades passen coses que no ens agraden. que no les triariem mai.
amb el temps aprenem a reaccionar. racionalitzar-ho. pensar que davant d’allò inevitable no cal malgastar cap energia. canalitzar les emocions. controlar-nos.
però quan en pocs dies s’acumulen ... quina merda!
la intenció és seguir racionalitzant-ho. controlant. però no em surt res més ... quina merda!
8 comentaris:
també va bé permetre's el...quina merda, quan és així com ho sentim!
Potser és que, de vegades, tendim a racionalitzar massa.
Jo ho penso quan escolto les notícies de´n Fuentes cada matí.I ja sé que ell no en té cap culpa i en el fons potser pensa el mateix...
Abans de la tertúlia apago i dic: endavant, comencem, no sigui que anem acumulant merda i al migdia ja ens arribi al coll.
Ai, me n´oblidava, ànims, tot passa!
la merda...molesta molt, però es passatgera. Segur.
Ànims, kika!!!
Hi ha dies que ho repeteixo constantment...
i al final, la merda se'm menja!
Doncs si ho necessites crida-ho ben alt: QUINA MERDA! Però de les grans, sobiranes i reials.
Ànims, segur que, com diu en Garbi, és passatger!
sí, sí. és una expressió que fa molt servei. sobretot ajuda molt a relaxar-se! :-)
Publica un comentari a l'entrada