dissabte, de juny 19, 2010

stardate: saramago


avui s’ha mort. i com que és una personalitat ha sortit com a notícia als diaris. suposo que hi ha moltes raons que l’avalen. una d’elles és que va guanyar un nobel. això a mi no m’impressiona perque sóc seguidora de les teories conspiracionistes. més aviat em fa sospitar. però el que sí és segur és que ha venut molts llibres.

al contrari del que em passa habitualment quan toca parlar de literatura, d’aquest senyor n’he llegit bastants.

(de fet, tenia la impressió d’haver escrit un apunt fa temps sobre els seus llibres, però com que no he estat capaç de trobar-lo deu ser que no!)

vaig començar amb la caverna. em va tenir enganxada fins al final, quan em vaig adonar de que potser no havia entès res de res.

convençuda que era culpa meva, vaig intentar-ho de nou amb l’evangeli segons jesucrist. també em va enganxar moltíssim. m’ho vaig passar molt bé llegint-lo i estava segura de que aquest cop si que el podria entendre. i al final vaig tenir la mateixa sensació: no havia entès res de res.

vaig tornar-hi amb l’assaig sobre la ceguesa. quina passada. llegia i llegia. semblava que mai en tenia prou. tot i que cada cop tot el que llegia em feia més angúnia. i quan el vaig acabar tornem-hi: perquè carai ho ha escrit tot això? què volia dir?

quan em vaig posar a llegir l’assaig sobre la lucidesa ja havia perdut la inocencia. podia endevinar què em passaria i no vaig ser capaç de decebre’m.

les intermitències de la mort em van decebre ja des de bon començament. potser ja degut a la meva actitut. el final el veia venir molt clar, i pel camí ja no m’emocionava.

després de grans insistències em vaig posar a llegir tots el noms. i va passar exactament el mai que sempre.

de tots aquests llibres no me’n queda cap. tots els he anat regalant. convençuda de que jo mai els tornaria a llegir. i pensant que potser a algú altre li farien més servei que a mi.

avui al blog col·lecció de moments de la carme hi he trobat:

“Yo no escribo para agradar ni para desagradar. Yo escribo para desasosegar. Algo que me gustaría haber inventado, pero que ya lo inventó Fernando Pessoa, El libro del desasosiego. Pues a mí me gustaría que todos mis libros fuesen considerados «libros para el desasosiego».” J. S.

això m’ha ajudat a explicar-me una mica el que em passava. crec que es pot dir que ha aconseguit el seu desig. de totes maneres em sembla que no m’agrada sentir-me tan manipulada. encara que de fet això sigui el que d’alguna manera fan tots els llibres.


10 comentaris:

miquel ha dit...

Al final, Saramago, escrivia com la majoria, per a entendre's.

kika ha dit...

pere, i vols dir que s'entenia? :-)

Clidice ha dit...

m'agrada Saramago, més enllà del Nobel o no, més enllà de la moda que hi ha ara que no agradi. l'he llegit gairebé tot i sempre he trobat referents pretèrits i reflexió, molta reflexió. evidentment que no m'agraden tots els seus llibres, com no m'interessava gaire la seva persona, exceptuant la seva vessant blogaire que seguia. que hagi mort només em sembla rellevant pels seus allegats, a nosaltres ens queden els llibres, o no ;)

Ferran Porta ha dit...

A veure si ara que ja estic del tot instal.lat recupero l'hàbit de la lectura (de llibres). Mira, començaré per Saramago...

Lluís Bosch ha dit...

El Saramago és un personatge complex, que ha aconseguir crear una obra i alhora divulgar la seva personalitat a través de les seves opinions polítiques. En aquest sentit, sempre m'he sentit proper dels seus punts de vista, i per una simpatia inevitable envers el comunisme intel·ligent i no-dogmàtic.
Pel què fa a l'obra, em sembla irregular. L'assaig sobre la ceguesa és brillant, i Les intermitències de la mort, molt fluixa.

Jordi Cirach ha dit...

Sempre sap greu quan mor un artesà de les lletres, però quan es tracta de Saramago, encara més.

Espero que t'interessi l'Especial Sant Joan de L'imperdible de ℓ'Àηimα.
Records i bona revetlla!

>Jordi Cirach
L'imperdible de ℓ'Àηimα
http://www.imperdibleanima.blogspot.com
Per votar pel bloc : http://www.premisblocs.cat/bloc/372
Moltes gràcies!

Àngels ha dit...

Amí em va encantar especialment "L'evangeli segons Jesucrist", dels altres dos que m'he llegit quasibé no m'enrecordo.

GURMET ha dit...

Una gran persona que a mesera un gran escriptor.

Elfreelang ha dit...

A mi sempre m'ha agradat Saramago...no no és planer ni fàcil....

kika ha dit...

Clidice, crec tens molta raó amb això de la rellevància de la mosrt. de totes maneres a mi m'ha servit d'excusa per un apunt que potser no hauria escrit en cap altra ocasió! :-)

Ferra, uf! doncs vés amb cuidado! :-D

Lluís, precisament tenint en compte les seves opcions polítiques, aquest comiat que ha rebut m'ha semblat molt estrany!

Jordi, home, greu, greu ... penso més com la Clidice, jo.

Àngels, i et va agradat tot? que bé!

Gurmet, tenia moltes vessants bones, es veu.

Elvira, per a mi gens de fàcil, però engrescador sí!