stardate: saramago

avui s’ha mort. i com que és una personalitat ha sortit com a notícia als diaris. suposo que hi ha moltes raons que l’avalen. una d’elles és que va guanyar un nobel. això a mi no m’impressiona perque sóc seguidora de les teories conspiracionistes. més aviat em fa sospitar. però el que sí és segur és que ha venut molts llibres.

al contrari del que em passa habitualment quan toca parlar de literatura, d’aquest senyor n’he llegit bastants.

(de fet, tenia la impressió d’haver escrit un apunt fa temps sobre els seus llibres, però com que no he estat capaç de trobar-lo deu ser que no!)

vaig començar amb la caverna. em va tenir enganxada fins al final, quan em vaig adonar de que potser no havia entès res de res.

convençuda que era culpa meva, vaig intentar-ho de nou amb l’evangeli segons jesucrist. també em va enganxar moltíssim. m’ho vaig passar molt bé llegint-lo i estava segura de que aquest cop si que el podria entendre. i al final vaig tenir la mateixa sensació: no havia entès res de res.

vaig tornar-hi amb l’assaig sobre la ceguesa. quina passada. llegia i llegia. semblava que mai en tenia prou. tot i que cada cop tot el que llegia em feia més angúnia. i quan el vaig acabar tornem-hi: perquè carai ho ha escrit tot això? què volia dir?

quan em vaig posar a llegir l’assaig sobre la lucidesa ja havia perdut la inocencia. podia endevinar què em passaria i no vaig ser capaç de decebre’m.

les intermitències de la mort em van decebre ja des de bon començament. potser ja degut a la meva actitut. el final el veia venir molt clar, i pel camí ja no m’emocionava.

després de grans insistències em vaig posar a llegir tots el noms. i va passar exactament el mai que sempre.

de tots aquests llibres no me’n queda cap. tots els he anat regalant. convençuda de que jo mai els tornaria a llegir. i pensant que potser a algú altre li farien més servei que a mi.

avui al blog col·lecció de moments de la carme hi he trobat:

“Yo no escribo para agradar ni para desagradar. Yo escribo para desasosegar. Algo que me gustaría haber inventado, pero que ya lo inventó Fernando Pessoa, El libro del desasosiego. Pues a mí me gustaría que todos mis libros fuesen considerados «libros para el desasosiego».” J. S.

això m’ha ajudat a explicar-me una mica el que em passava. crec que es pot dir que ha aconseguit el seu desig. de totes maneres em sembla que no m’agrada sentir-me tan manipulada. encara que de fet això sigui el que d’alguna manera fan tots els llibres.