ja està estrenada. la peli que va batre tots els records del micromecenatge. ara ja acaba i a punt per fer campanya pel sí sí. no té més. és pura campanya. molt clara i instructiva. molt entenedora i també distreta. els ja convençuts no la necessiten però no es fa pesada (això ho dic per experiència pròpia com a convençuda). pels indecisos pot ser de gran ajuda. me n'alegro molt d'haver col·laborat a fer-la possible, gràcies isona i felicitats!
space: the final frontier. these are the voyages of the starship enterprise. its continuing mission: to explore strange new worlds, to seek out new life and new civilizations, to boldly go where no one has gone before
diumenge, de setembre 07, 2014
divendres, de setembre 05, 2014
stardate: la por
"Mai deixis que t'assetgin en silenci. Mai et permetis que et converteixin en víctima. No acceptis que ningú defineixi la teva vida; defineix-la tu."
Harvey Fiersten
aquesta cita l'ha fet servir la Zelda Williams, la filla de l'actor Robin Williams que es va suïcidar el passat 11 d'agost. arrel de la mort del seu pare aquesta noia es va sentir assetjada a les xarxes socials i va decidir desaparèixer. ara ha tornat al twitter amb aquesta cita.
a mi em sembla que aquí ens arriba just a temps.
fa uns dies unes families que es volien apuntar a la V em van dir que volien triar el lloc amb molta cura perquè pensaven anar-hi amb els nens, i segons ells: tal com estan ara les coses no volen anar on hi hagi possibilitat de conflicte. hi ha molta gent que ens vol mal, i volem triar un lloc de la V que sigui tranquilet. pels nens, és clar.
jo que tinc molt poca paciència amb el tracte humà li vaig dir que trobava totalment irraonables aquestes pors. que la història de les manis del 11s ens demostra que són tranquil·les i festives. que hi ha tot tipus de gent gaudint. que mai no hi hagut cap incident violent. que tothom hi va sempre amb nens petits i grans. que no hi ha cap raó per pensar que pugui passar res de res.
però no la vaig poder convèncer. va seguir amb les seves pors, buscant un tram tranquil i una línia dins el tram que fos pacífica. no sé que va trobar que la convencés. però és igual.
...
avui un amic em diu saps que quan t'apuntes a la V rebs un correu electrònic que et demana que confirmis la teva participació i si no ho fas en 24 hores la teva inscripció queda anul·lada? doncs, sort que jo no vaig clickar a temps. perquè avui a les notícies han dit que han hackejat la web de la V i que n'han robat la informació de tots els inscrits.
bé, això no és cert. i no ho és precisament perquè la informació sobre les persones que s'han inscrit a la V no la vol ningú. només per aquesta raó. si algú la volgués ja la tindria. i també tindrien la de l'any passat i molts altres llistats de gent que ha donat en algun moment suport puntual la moviment independentista.
i també qui volgués podria aconseguir tots els correus electrònics que jo he enviat durant la meva vida. només cal tenir diners per contractar a un hacker. de totes maneres estic segura que ningú s'ha molestat a buscar-los perquè no interessen a ningú.
ara bé, hi ha alguna gent que té molt interès en les dades sobre les personalitats polítiques que donen suport a l'anc. i això és el que avui ha sortit a les notícies. algú ha aconseguit dades sobre socis formals de l'anc, i sobre si estan o no al corrent de pagament. de tota la informació que han robat l'únic que els interessa es poder dir que hi ha moltes personalitats públiques d'erc al corrent de pagament i quasi bé cap de ciu. això és tota la notícia que han aconseguit del robatori. perquè la resta no interessa a ningú.
ara bé, quin efecte pot tenir això? jo tinc la impressió que els torna a sortir el tir per la culata a aquests de madrit. perquè la sospita que l'independentisme de ciu és sobretot d'aparença ja fa massa temps que la tinc. que el mas es va fer independentista només per aconseguir vots, ja fa massa temps que ens ho demostra. per tant, aquesta notícia tampoc sorprèn.
...
però la por està massa escampada. hi ha massa gent interessada en que s'escampi. per això em sembla que estaria molt bé començar a fer servir la cita del començament si encara no he hem fet. i escampar-la per contrarestar els efectes dels que intenten i intentaran que tinguem por.
dimecres, de setembre 03, 2014
stardate: celebrant mig segle
al mateix
temps que ho fan
i un bon dia per recordar que
"That is the exploration that awaits
you; not mapping stars and studying nebulae, but charting the unknown
possibilities of existence."
Q to Picard
All good
things ...
ST TNG
ST TNG
dilluns, de setembre 01, 2014
stardate: per tenir-ho en compte
"You know, there are some words I've known since I was a schoolboy: 'With the first link, the chain is forged. The first speech censured...the first thought forbidden...the first freedom denied--chains us all irrevocably.' Those words were uttered by Judge Aaron Satie, as wisdom...and warning. The first time any man's freedom is trodden on, we're all damaged. I fear that today--"
...
"We think we've come so far. Torture of
heretics, burning of witches, it's all ancient history. And then, before you
can blink an eye, suddenly it threatens to start all over again."
...
"Mr. Worf, villains who twirl their
mustaches are easy to spot. Those who clothe themselves in good deeds are well
camouflaged."
…
"Maybe. But she or someone like her will always be with us, waiting for the right climate in which to flourish--spreading fear in the name of righteousness. Vigilance, Mr. Worf. That is the price we have to continually pay."
The Drumhead
Stardate 44769.2.
ST TNG
diumenge, d’agost 31, 2014
stardate: la febre independentista
com cada
any quan arriba el setembre es comença a notar una febre indepe. la temperatura
va pujant i la febre es va extenent.
potser és
només una impressió meva, però així com durant l’any pot semblar que:
sí, això de
l’independentisme potser només era un suflé,
el rajoy
tenia raó, només calia esperar i la gent es cansaria
encara no
som prou. hi ha massa gent indecisa.
quan
s’acaba l’estiu i ja gent torna de vacances tothom pensa en el mateix: la via
catalana. tothom hi vol ser. tothom s’hi vol apuntar. tothom vol una samarreta.
tothom voldria que fos la millor mani de la història. tothom voldria que aquest
cop el govern de madrid entengués el que volem. tothom és independentista!
bé, ja sé
que no tothom és independentista. però els unionistes costen de veure durant
aquest dies. no sé perquè deu ser.
divendres, d’agost 29, 2014
stardate: la noia de les taronges
jo segueixo
amb les lectures del jostein garder. ja sé que són per jovenets i a mi ja no em
toquen, però suposo que aquest cop la devia necessitar. perquè la vaig veure a
la llibreria, la vaig comprar, la vaig començar i no la vaig deixar fins que la
vaig acabar. és cert que es curteta, i fàcil, i passa bé.
llàstima
que també tracti del comiat d’un pare mort ... ja en porto unes quantes d’aquestes
aquest estiu!
... la sang és més espesa que l’aigua.
Les persones grans sembla que tinguin més
temps que els nens petits, que tenen tota la vida per davant.
L’univers ha trigat poc menys de quinze mil
milions d’anys a posar en funcionament una cosa tan fonamental com un ull amb
el qual es pugui veure a si mateix!
La vida és curta per a tot aquell qui
realment aconsegueixi entendre que el món un dia s’acabarà del tot. No tothom
ho pot fer. No tothom té la virtut d’assimilar què significa en la realitat
desaparèixer per tota l’eternitat.
dilluns, d’agost 25, 2014
stardate: a les teves mans
anava
avançant pel carril del mig. no anava a més de 120. això és segur, perquè després
de les últimes fotos que m’ha fet transit modero molt la velocitat.
estava a
punt d’avançar un autobús i de sobte el conductor de l’autobús decideix avançar
un camió que tenia davant, i se’m posa al meu carril anant molt a poc a poc. he
de fer una frenada en sec per no empotrar-m’hi. i mentre frenava miro un segon
pel retrovisor. veig que hi ha un gran camió que ve molt depressa pel darrera.
no puc
mirar més perquè estic frenant i m’he d’assegurar que la meva frenada arriba a
temps de no xocar amb l’autobús del davant. mentrestant aprofito per encomanar-me
al conductor del camió que ve pel darrera: siusplau frena. frena molt. i frena
a temps. la meva vida és a les teves mans.
ho va fer. no
va passar res. però quan vaig tenir l’oportunitat d’avançar el maleït autobús
vaig fer sonar el clàxon. repetidament. amb la intenció de fer adonar al
conductor i també a tot el seu passatge de la temeritat que acabava de cometre.
l’autobús anava buit.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)




