stardate: d’estrena

amb les emocions de la 1.tfc se’m va passar l’aniversari del blog. ara ja fa dies que el primer apunt va complir exactament dos anys.

dos anys! tant temps! quan hi penso m’agafa vertígen. dos anys són molts posts. quan penso en aquells dies quan tenia por de quedar-me sense inspiració ... sense saber què escriure ... quines rucades! després d’omplir tantes pàgines! per altra banda, aquests dos anys m’han passat volant.

durant aquests dos anys la platilla inicial s’ha anat omplint de gadgets,  i enredos. i cada cop em tocava anar més avall a buscar les noves entrades dels blocaires amics. l’altre dia dinant amb la mar parlàvem de blogs i em va instruir sobre plantilles i altres novetats que han anat sortint durants aquests últims temps.

totes aquestes coincidències m’han portat a decidir canviar la imatge del blog. vaig estar provant diferents alternatives i aquí està el resultat. l’estrena m’ha posat contenta. m’agrada!

i per no abandonar encara el tema 1.tbfc aquí teniu una foto d’alguns dels participants ben morts de fred però amb la panxa ben plena. al final no vam aconseguir cap foto on sortíssim tots alhora. en totes les fotos hi falta algú, i en aquesta també!

 

stardate: rematada

em proposo acabar la sèrie d’apunts sobre berlinades perquè ja fa massa que dura. de fet mai vaig proposar-me fer-ne una. les coses han anat sortint. i cada cop que penso que ja n’hi ha prou, me’n surt una altra. i aquest cop no és diferent. segueixo acumulant posts i idees sobre altres coses, però les berlinades passen al davant.

de totes maneres, per si un cas aquest és de veritat l’últim post de la sèrie, vull fer pública una declaració d’agraïment, d’admiració, de respecte i d’amor (sí, sí :) ) al ferran.

suposo que ara ja n’ha rebut tantes que ni s’espantarà ni es sorprendrà pel que vaig a dir. però ho diré igualment.

no només ha estat el pare (i la mare) de tot l’affair perquè va ser ell qui hi va posar la llavor, sinó que durant mesos l’ha anat alimentant i fent crèixer. va ser ell qui ens va engrescar fins a límits exagerats abans de marxar. a l’arribar a berlín ens va rebre a l’aeroport, i ens va portar de la mà. a vegades literalment, quan ens passejava per la ciutat. i sempre espiritualment perquè estava permanentment pendent de tot el que feiem (crec que no va ni dormir aquells dies!).

de manera natural els quinze ens vam anar sentint units, però el ferran va ser la catalitzador que ho va provocar, la ‘cola’ que va fer que acabéssim fent pinya i la raó per la qual ara ens sentim enyorats d’aquells dies.

i és que en ell s’ajunten les ganes de fer que la gent estigui bé, unes idees genials, una energia increïble per portar-les a terme, i tot una sèrie de facultats organitzadores que fan que tot allò que es proposa tingui un èxit espectacular.

i jo que m’he pogut aprofitar de tot això li ho vull agraïr profundament.

stardate: abans de la 1.tbfc

suposo que aviat pararé però de moment encara dura ...

abans de marxar en vaig parlar bastant amb amics i coneguts. vaig rebre tot tipus de comentaris. alguns, fins i tot gent no blocaire, em van confessar que sentien enveja. però la majoria no entenien res i tenien preguntes com aquestes que vaig haver de respondre moltes vegades.

no et fa por anar amb gent que no coneixes de res?

no! gens! de què hauria de tenir por? cert que és gent que no he vist mai però d’alguna manera a alguns ja fa molt que els conec. i als altres els he anat coneixnet últimament. part el que són és als seus blogs. amb això em puc fer una idea bastant clara de com són.

i si et trobes amb una colla de frikies?

doncs suposo que seràn frikies com jo!

i prens la jèssica?

és clar. sempre que puc la prenc quan vaig de viatge. i aquest cop no veig perquè no ho he de fer. segur que en pot aprendre molt. passi el que passi l’experiència segur que serà bona per ella.

i per què l’heu de fer a berlín? no la podeu fer més a prop?

és clar que d’entrada no hi ha cap necessitat de fer-la a berlín. de fet no hi ha cap necessitat de fer-la. és fa per gust. i és fa a berlín perquè qui l’ha pensat i organitzat viu allí i té molt bon gust!

i quines activitats blocaires heu de fer?

no està pensat com un congrés. no hi anem per feina ni per cap objectiu concret blocaire. visitarem la ciutat, ens coneixerem en persona i conviurem. a més a més, l’anfitrió ens ha preparat una petita juguesca que fa referència als blogs, però sobretot ens convida a aprofundir en el coneixement dels altres participants a través dels seus blogs. una gran idea!

i això que no havien vist la gorra!

stardate: berlín ... encara

perquè encara dura.

els records es mantenen clars, però aquella sensació tan forta es va afeblint. i sap greu. s’hi estava tan bé dalt dels núvols de berlín!

ja fa més d’una setmana que es va acabar. i durant aquests dies han passat coses, de bones i de dolentes, que per moments m’han fet aterrar del tot. la vida segueix. apareixen temes nous per explicar, tinc posts preparats per publicar, però parlar d’una altra cosa em sembla que acceleraria el procés de desencantament i no ho vull.

vull insistir una mica més. les coses fantàstiques que vam veure a berlín les ensenya el DooMMasteR a la seva galeria, molt millors del que es veuen sense els kilos de lents que ell porta permanentment penjades del coll. les activitats que vam fer les explica la lluïsa al seu blog, dia a dia, amb tots els detalls.

el joc al que vam convidar a tota la catosfera era laboriós. per a nosaltres va ser fàcil acceptar un joc blocaire. semblava molt adient que a la 1.tbfc hi hagués alguna activitat purament blocaire. la idea del ferran va ser perfecta. tots ens vam esmerar a fer un postapuntescrittext que ens pogués descobrir i amagar alhora. la trobada/lectura va ser engrescadora i divertida (això era fàcil perquè rèiem per tot!). però sobretot a donar molt sentit a la trobada.

la invitació a participar a endevinar els autors dels postapuntescrittexts no ha animat a molta gent. de fet, era una feinada familiaritzar-se de cop amb tots els possibles autors. en honor de tots els blocaires que han intentat endevinar els postapuntescrittexts  que aquests dies hem publicat, i sobretot per l’albert bir i la isabel que han respost a tots i cada un dels posts, i per la montserratqp que ha obtingut el màxim d’encerts, afegeixo el meu postapuntescrittext que encara no havia vist la llum:

“que voleu que us digui dels marshmallows? menjats així tal qual no m’agraden gaire. però sucats en una fondue de xocolata ... mmm ... que bons que són! em passa una mica com amb alemanya. d’entrada no li veig el què però si ens ho serveix el ferran ... llavors la cosa es torna molt atractiva!

de fet, el ferran ens podria convèncer d’anar a qualsevol lloc. des del moment que ens fa la proposta ens ha fet de brúixola portant-nos pas a pas en la direcció de berlín: bitllets, hotel, i tot un seguit d’activitats tan complert que em fa por que no ens porti fins i tot a veure l’alcalde.

de totes maneres aquest viatge no és com un somni. aquí el ferran ens ho fa currar. pensar en un postapuntescrittext no és tan fàcil com escriure al blog.

per exemple, allà parlar de l’ET em semblaria bé, però aquí no. sobretot perquè hauré de sentir-me’l llegit a la cara per qui sigui triat per la loteria amanyada per l’amfitrió. més val que en aquest moment hagi fet un bon ús de la cervesa alemanya, així ningú podrà saber segur perquè estic tan vermella.”

stardate: solució de l’enigma

ha arribat el moment de desvetllat el nom de l’autor o autora del postapuntescrittext que em va tocar llegir i que us vaig ensenyar en aquest post fa uns dies.

atenció: ........................................

doncs sí!

és la NUR del blog ‘m’exalta el nou i m’enamora el vell’

a mi també m’ho va semblar quan el vaig llegir. havia de ser ella!

i tenim dos concursants que esdevenen guanyadors:

la montserratqp i l’albert bir

la isabel n’ha donat una descripció que no sé què li semblarà a la nur ...

tots els participants poden passar a recollir els premis al blog del ferran.

stardate: què va passar?

divendres:

..., tretze, catorze, ... en falta un. espereu, espereu. s’ha quedat fent fotos a la porta de brandenburg.

a l’aeroport una noia desconeguda em pregunta: ets la kika? jo sóc la rita. i ens vam posar a enraonar com si ens coneguéssim de tota la vida.

a l’altre aeroport el ferran es dedica a endevinar qui és qui i ens encerta a tots. de cop a berlín ens fa sentir com a casa.

dissabte:

..., onze, dotze, ... on són aquelles dues? que s’han perdut?

potser som una colla de tímids que han fet servir els blogs com a trampolí per a lliurar-se de la timidesa. potser. però allí ningú no semblava ser tímid. des de bon començament vam anar teixint una xarxa de complicitats que cada cop esdevenia més densa. i és que no semblava que volguéssim altra cosa.

i presidint la xarxa, el nostre gurú! l’sms de bon matí ens va fer eixamplar encara més els somriures permanents. encara m’emociono quan hi penso.

diumenge:

..., set, vuit i nou. ja hi som tots. i com que som majoria decidim anar a dinar a dresden!

i parlem i parlem. els temes mai s’acaben. ja ens coneixem una mica i això facilita les converses, dóna peu a les preguntes. i les respostes dibuixen tota una nova dimensió de cada una de les persones. un descobriment fascinant!

i riem, i riem. tot ens fa riure. i de tant en tant escrivim a la llibreteta. vici de blocaire? potser sí.

llavors quan els sentia parlar recordava els seus escrits. ara quan els llegeixo és com si sentís que em parlen. ara em sembla que tots parlen com escriuen i tots escriuen com parlen.

i ara quan sento cantar als manel m’aturo en una cançó,

perquè abans no m’hi havia fixat però ara m’adono que parla de berlín:

Mentre ballem em mullen les aigües del Rin,

entro amb un tanc rus a Berlín,

m'espanta el teu passat víking.

stardate: reciclant la 1tbfc

abans d’anar a berlín, en aquest apunt, el ferran ens va demanar a tots els participants blocaires que fessim un postapuntescrittext. el tema lliure era però havia de tenir vuit de les següents paraules:

cervesa (o birra), blog, ET, brúixola, U-Bahn (o S-Bahn), somni, Marshmallow, rellotge de paret, loteria, alcalde.

llavors el ferran va enviar-nos un escrit a cadascú perquè n’endevinéssim l’autor.

la lectura dels textos a Berlín i la descoberta dels autors va ser una de les activitats més especials, és clar. i per això ara la proposem conjuntament.

aquest és el text que em va tocar llegir i endevinar.

“Un altre cop s’acosta el Nadal: deixarem per a l’últim moment les compres  i l’adquisició de loteria mentre farà dies que l’alcalde ha encès tots els llums dels carrers (amb bombetes de baix consum). Com si d’ET es tractés, l’alcalde, que no té hereu, tindrà un somni en què creurà que viu en un planeta llunyà on cada hora sona el rellotge de paret i un cu-cut canta tres cops cada hora: cu cut, cu cut, cu cut.

Jo m’esperaré que s’acosti una mica més el Nadal per fer realitat una il·lusió, que no un somni: el 26 de novembre marxo a Berlín. Un cop que arribi a l’aeroport, no em caldrà cap brúixola, sé que molt a la vora hi ha l’S-Bahn (ep, el Rodalies de Berlín) que em durà al centre de Berlín on trobaré unes quantes persones que segueixen un magnífic bloc: In varietate concordia. I aquest és el factor en comú: tots som blocaires i seguim en Ferran, que escriu des de Berlín. Aquests dies, tot i que en Ferran és abstemi, aconseguirem que begui alguna cerveseta i menjarem Marshmallow per celebrar que, finalment, té ha tingut lloc la I Trobada Blocaire Fora de Catalunya i que ha estat un èxit rotund.”

qui va escriure aquest text? ho endevineu?

a l’esquerra hi ha la llista dels blogs dels altres blocaires de berlín. avui tots mostren l’escrit que els va tocar llegir i us conviden a endevinar-ne l’autor. diumenge tots publicarem la solució.