Aleshores em van venir al cap totes les dones tancades, malaltes, deprimides o mortes de por a qui, al llarg dels segles, algú havia imposat alguna cura consistent a no expressar-se: no escriure, no dir absolutament res de la ràbia i la desesperació que sentien.
Janet Frame: "Pel teu bé" és un element de persuasió que pot fer que la persona s'avingui a acabar anul·lada.
Una psicòloga, que jo anomeno Irene, aixeca la vista de les seves notes i em diu que no troba que això meu sigui una depressió. Tampoc angoixa.
- Jo parlaria més aviat de ràbia -diu-. Una ràbia que s'entesta a contenir i que es guarda per a vostè.
- No és veritat -replico-. Jo les mostro, les meves emocions. De fet, em passo el dia enfadant-me. I és un problema. Perdo l'oremus i aleshores dic coses que m'hauria estimat més no dir.
Les taques, les traces, els dibuixos i les petjades van i venen. de vegades, s'esvaeixen del tot i me n'oblido; n'hi ha que desapareixen sense deixar rastre uns quants anys seguits, però, tard o d'hora, tornen, com si em volguessin recordar que aquella és la meva pell,el meu pit, i que, encara que jo aconsegueixi oblidar, el meu cos, no.
Et voldria parlar de la calma. Arriba d'una manera tan inesperada com les alegries, o com la son que et venç quan ja et pensaves que no aconseguiries aclucar l'ull.
Controlar la respiració no sempre ajuda, i ningú no t'assegura que aconsegueixis respirar com cal, amb alenades que arrenquen de l'estòmac, regulars, i que duren fins que espulses tot l'aire després d'expirar una bona estona. Que sàpigues com ho has de fer no és garantia de que te'n surtis.
A mesura que em faig gran, valoro cada vegada més l'ordre i la neteja. Sobretot, m'agrada rentar, estendre i plegar roba, i me pregunto si aquest delit que em provoquen les feines de la casa m'impideix de convertir-me en un monstre de l'art com cal, una expressió, monstre de l'art, que agafo en prèstec de l'escriptora Jenny Offil, que a la seva novel·la 'Departament d'especulacions' escriu: La meva idea era no casar-me mai. El que pensava fer era tornar-me un monstre de l'art. Les dones pràcticament no es fan mai monstres de l'art, perquè els monstres de l'art només es preocupen per l'art, mai per petiteses mundanes. Nabokov ni tan sols es plegava el paraigua. Vera li llepava els segells i tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada