Va sentir una mena de frec suau i onejant al clatell, i s'hi va clavar una manotada. Era una tira de tela fina, un tros de folre a mig desintegrar del seu barret. ...
Ni tan sols he arribat a entendre mai la diferència entre fe i presumpció. Mai.
En absència de qualsevol dels dos, ningú no miraria l'univers i diria: Molt bonic, però hi falta una cosa.
La simple veritat era que la societat era una gran col·laboració dedicada a fer-ho tot difícil i dolorós sense cap motiu, una maledicció sobre la vida de la seva bondadosa Della i del fill que duia al ventre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada