stardate: apeirògon

No s'acabarà fins que parlem.

Aperirògon: una forma amb un nombre costats infinit i numerable.

Del grec, apeiron: sense límits, sense fi. Al costat de l'arrel indoeuropea de per: intentar, arriscar.

Per a ell tot encara es reduïa a l'Ocupació. Era un enemic comú. Destruïa tots dos bàndols. Ell no odiava els jueus, deia, ni odiava Israel. El que detestava era estar en un país ocupat, la humiliació que això representava, l'escanyament, la denigració diaria,la vexació. No hi hauria res segur fins que això s'acabés.

Sobre l'escriptori tenia enganxat un vers que recordava del poeta persa Rumi: Ahir jo era el llest i volia canviar el món. Avui sóc savi i he començat a canviar-me a mi mateix.

Aquests joves israelians es negaven a lluitar a Cisjordània i a Gaza, no pas pensant en els palestins, sinó en la seva gent. Nosaltres tampoc no actuàvem per salvar vides israelianes, sinó per evitar el sofriment dels palestins. Érem egoistes, tots dos bàndols, i és natural; per què no ho hauríem de ser?

Rumi, el poeta sufí, va dir una cosa que sempre tinc present: Més enllà del que està bé i el que està malament, hi ha un camp; trobem-nos-hi.

Satyagraha: la revelació de la veritat i l'enfrontament a la injustícia amb mitjans no violents.

Mitjançant micròfons accionats amb làser, els científics alemanys van determinar que les plantes i els arbres emeten gasos quan perceben que els ataquen. Aquests gasos, al seu torn, produeixen ones sonores que es registren en un nivell inaudible per a res que no siguin les màquines més sensibles.

Els científics, a l'Institut de Física Aplicada de la Universitat de Bonn,  van suggerir que les flors emeten un gemec quan els tallen les fulles, que els arbres es poden avisar entre ells quan s'acosta un aixam d'insectes i que l'olor de l'herba acabada de tallar ve d'un sistema de secreció de l'interior dels brins d'herba.

En un assaig del 1940, G.H. Hardy va escriure: els patrons del matemàtic, com els del pintor o els del poeta, han de ser bells; les idees, com els colors o les paraules, han d'encaixar d'una manera harmoniosa. La bellesa és la primera prova: al món no hi ha un lloc permanent per a les matemàtiques lletges.