No hi ha res que m'agradi més de tots els escrits de Freud que l'asserció que l'obra de l'artista està motivada pel desig "d'assolir l'honor, el poder, la riquesa, la fama, i l'amor de les dones."
...
Hi ha hagut artistes que hi han estat d'acord; Ernest Hemingway, per exemple; com a mínim, va dir que escrivia per diners, i com que era un artista honorat, poderós, ric, famós i estimat per les dones, devia saber de què parlava.
...
Riches I hold in esteem,
And love I laugh to scorn,
And lust of fame was but a dream
That vanished with the morn.
And if I pray, the only prayer
That moves my lips for me
Is, 'Leave the heart that now I bear,
And give me liberty!'
....
Les riqueses tinc en poca estima,
I de l'amor amb menyspreu me'n ric,
I el desig de fama va ser la fantasia
que amb l'albada va morir.
I l'única pregària, si prego,
que aconsegueixo pronunciar
És "Deixa el cor que ara poseeixo,
I dona'm a canvi la llibertat!"
Emily Brontë