El nou món, dic, la nova normalitat: que la vida de les dones no ha de ser extraordinària, no ha de sobresortir de la norma. Que amb el talent n'han de tenir prou, exactament igual que els homes. I que hem descobert una paraula que ho pot fer tot més senzill: sororitat.
És ben cert, com assegura Mary Beard, que les dones ens hem vist abocades a especialitzar-nos en gènere. I per què? Precisament perquè ens mancava aquesta mirada, ...
...les dones sempre han comprat i llegit llibres escrits per homes, i que van adonar-se que aquelles històriesno parlaven d'elles. Que així i tot, van continuar fent-ho amb gran interés perquè era com llegir sobre un país estranger.
... el feminisme és que una dona diguila veritat sobre la seva vida.
El riure sardònic de l'amor adult, que diria Helene Valentí. La desesperació bàrbara de les dones lliures, que diria Doris Lessing.
L'ésser humà no és una espècie natural, sinó una espècie històrica; ara, la dona és la contrapartida d'aquesta especificació, la seva naturalesa és el resultat de la qualificació que en fa el mascle. (Maria Aurèlia Capmany sobre El Segon Sexe de Simone de Beauvoir)
La dona no neix, es crea.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada