Ajuntes dues persones que no s'havien ajuntat mai fins ara. I de vegades és com el primer intent d'enganxar un globus d'hidrogen a un globus d'aire escalfat: què prefereixes, estavellar-te i cremar-te o cremar-te i estavellar-te? Però d'altres funciona, i s'inventa una cosa nova i el món canvia. Llavors, en algun moment, tard o d'hora, per una raó o altra, un dels dos s'elimina. I el que es resta és més gran que la suma d'allò que es tenia. Això potser no és possible des d'un punt de vista matemàtic, però ho és des del punt de vista emocional.
Julian Barnes, Nivells de vida
el mussol és la unió entre tres mons: l'inframon, el món visible i el celestial.
... tenia la sensació de ser dins d'una bola de vidre d'aquelles que se sacsegen. Sempre n'havia desitjat una i ni n'havia tingut mai cap.
... un nom amb i que si el pronuncies en veu alta fa la mateixa fiblada que un esbarzer clavat al dit.
... puc fer el que em dona la gana perquè sóc una dona sola que arriba a una casa on no viu ningú més. No haig de donar exemple a criatures, ni esforçar-me a convertir els àpats en una vetllada agradable.
...'les espècies que sobreviuen no són les més fortes ni les més intel·ligents, sinó aquelles que s'adapten més bé al canvi.'
No serveix de gaire no reconèixer que l'amistat també envelleix, com els llibres, com les pel·lícules, que de sobte semblen tan obsolets.
Som lliures o potser som presoners de la nostra llibertat.
... l'hàbit d'ajornar-ho tot, de maquinar una mentida que fes d'escut a una soledat que em requeria i desaprovava alhora.
És el buit, l'absència, tot l'enyor convertit en un forat sense fi.
Cal que ens acaronin quan encara no som ningú perquè sapiguem relacionar-nos quan ja serem persones de qui s'esperen tantes coses.
2 comentaris:
Quines ganes de tenir-lo entre les mans. No arribaré a acabar-lo pel club, però segur que en gaudiré molt.
El vaig acabar ahir. La Marta Orriols és rematadament bona escrivint. Tros de llibre.
Publica un comentari a l'entrada