stardate: dona al punt zero

després de llegir una entrevista la vaig buscar, sense gaire esforços, per l'internet i me la vaig apuntar a la meva llista de llibres futurs. la vaig trobar a la llibreria calders. crec que no hi havia estat mai abans i segur que hi tornaré. sembla un lloc on trobar tresors que costen de trobar arreu. hi vaig trobar aquest i penso que n'hi puc trobar molts més. és un dels llibres més impactants i més interessants que recordo haver llegit. brutal!

A mesura que la recerca avançava, cada cop tenia més clar que en la majoria de casos és el grau d'intel·ligència, ode major consciència, el causant de la neurosi.

"Sí, sóc una dona perillosa que han d'eliminar. Sé que els faig basarda perquè he posat en evidència la seva fal·làcia, per això m'han condemnat a mort, no pel fet d'haver matat.

La tractava amb educació, però amb una mena de gentilesa mancada del respecte sincer que els homes reserven a les dones.

La vida és una sero. Són totes iguals Firdaus. Si la serp veu que no ets serp, et mossega. I si la vida sap que no mossegues, et devora.

Els homes no saben veure el valor de les dones. Són elles les que determinen el seu valor. Com més alt posis el preu, més s'adonaran del que vals en realitat i estaran disposats a pagar tant com puguin.


M'havia adonat que la dona menys enganyada de totes era la prostituta.

Tot el que m'envoltava m'omplia de calma. La brisa suau que m'acaronava la cara, els carrers buits, les rengleres de finestres i portes tancades i la sensació de ser rebutjada per persones però alhora la de poder-les rebutjar, el distanciament amb tot, fins i tot amb la terra, el cel i els arbres.

Ella ja no espera ni desitja res. Ja no té por de res, perquè tot el que li podria fer mal ja ho ha patit.

No espero res,
no vull res, 
no temo res,
sóc lliure.

Els homes revolucionaris no són gaire diferents dels altres. Fan servir la seva intel·ligència i els seus principis per aconseguir el mateix que altres persones aconsegueixen amb diners, per exemple les putes.

Vaig entendre que odiaba els homes però que durant molts anys ho havia dut en secret, amb molt de compte. Els homes que odiava més eren els que m'intentaven donar consells, els que em deien que em volien salvar de la vida que duia. Els odiava més que als altres perquè es creien millors que jo i que em podien ajudar a canviar de vida. Adoptaven el paper de salvadors, un paper que no els havia sortit gens bé en altres circumstàncies. Es volien sentir nobles i importants i, en fer-ho, em recordaven que jo no era res.

El fet que jo rebutgés els seus intents nobles  de salvar-me, la meva insistència per seguir sent una prostituta, em demostraven que era el que jo triava i que tenia certa llibertat, com a mínim la llibertat de viure en una situació millor que la de moltes altres dones.

Sabia que els alts càrrecs polítics no saben acceptar la derrota davant de ningú, probablement perquè sempre arrosseguen una derrota interna.

... li vaig explicar que jo no sabia que era el patriotisme, que el meu país no només no m'havia donat res sinó que, a més, m'havia pres tot el que havia tingut, fins i tot l'honor i la dignitat.


Sabia que el meu ofici l'havien inventat els homes, que els homes eren els que controlaven els nostres dos móns, el de la terra i el del cel.

DEmà al matí ja no hi seré. Seré en un lloc que no coneix ningú. Aquest viatge a una destinació desconeguda, a un lloc que no coneix cap habitant d'aquesta terra, per molt rei o príncep o dirigent que sigui, m'omple d'orgull.

I quan s'arriba a la veritat, es deixa de tenir por de la mort. Perquè la mort i la veritat s'assemblen en el fet que per afrontar tant l'una com l'altra es necessita molta valentia. I la veritat i la mort s'assemblen perquè totes dues maten.