stardate: 407

d'entrada em va agradar i per això vaig continuar mirant el lloc amb alegria. és trist però hi van haver altres cops que després de veure el número de la porta, ja sabia que el lloc no m'agradaria. perquè m'agradés d'entrada havia de ser un número senar, perquè si era parell ja no hi hauria res a fer. amb un número senar a la porta al menys em dignava a entrar i a mirar el lloc deixant marge a alguna possibilitat de que m'agradés. sí el número fos primer, aleshores les possibilitats pujaven molt.

quan vaig arribar i vaig veure el 407 em vaig alegrar i vaig pensar que hi havia esperança. clarament era senar, i quan vaig començar a mirar si era divisible per 2, per 3, i per 5 no hi havia manera. per tant, hi havia alguna possibilitat que fins i tot fos primer. aquests es poden provar sense haver de fer divisions, a partir del 7 era una mica més laboriós, i en aquell moment no em podia aturar a fer més divisions. vaig deixar la comprobació per més endavant. vaig entrar i vaig fer una descoberta que em va fer venir llàgrimes als ulls. era fantàstic. no era el que estava buscant sinó que superava les meves expectatives.

vaig decidir que donava la recerca per acabada. que aquell seria el lloc. m'hi vaig instal·lar, tant feliç!, que per un temps no vaig pensar en el número. fins que un dia, amb més serenor vaig pensar que volia saber si era primer o no. d'entrada se'm va acudir que el més pràctic seria buscar un pàgina d'internet que ho comprovés. segur que n'hi ha més d'una. però abans vaig intentar esbrinar-ho fent càlcul mental. divideixo per 7 i res. divideixo per 11 i em dona 37. qui ho havia de dir: 407 és 37 per 11. no és primer, llàstima. però es el producte de dos primers molt macos!!!

i això era només el número de la porta del pis. el número del carrer no el vaig saber fins després d'haver-me decidit: 29. un primer dels que fan patxoca!