stardate: el tallador de canyes

Quan era jove preferia la primavera, però sempre espero que arribi la tardor. A mesura que ens fem grans, aprenem a resignar-nos, a acceptar de bon grat el declivi que ens arriba seguint les lleis de la natura, i només aspirem a tenir una vida tranquil·la i equilibrada. Per això trobem més consol contemplant una escena melancòlica que no pas veient un paissatge esplendorós, i ens estimem més submergir-nos en els records dels plaers pretèrits que no pas lliurar-nos als plaers reals. Dit d'altra manera, per a una persona jove l'amor al passat és tan sols una fal·làcia que no té res a veure amb el present, però per als qui ja som grans és l'única manera de continuar vivint en el present.