stardate: els valors i jo

1. la tercera peli de star wars (la venjança dels sith) em va agradar molt. molt més que les dues primeres. perquè aquí finalment explica els orígens  i les raons de ser de darth vader. i com que darh vader és molt molt dolent, fa coses molt dolentes. en concret mata a tots els nens que s’estaven preparant per ser jedis. així s’explica la maldat del darth vader. clarament si el darth vader només matés gent que li declara la gerra o gent que comet errors no seria tan dolent. les imatges de la matança dels nens no són esfereïdores. és clar que la idea que representen és molt dura, però les imatges en sí són netes de sang i d’horrors. hi ha gent que creu que aquesta peli no és apte per nens. que als nens no se’ls ha de deixar veure aquesta peli precisament perquè mostra aquesta matança. de fet hi ha qui creu que totes les altres pelis de star wars són adequades pels nens menys aquesta.

2. la sèrie de tv3 merlí em va agradar molt. recorda a la peli del club dels poetes morts, però és millor perquè representa situacions molt actuals. i demostra una manera per fer que la feina dels professors sigui profitosa pels alumnes. això és important perquè precisament això hauria de ser l’objectiu de l’ensenyament. hi ha qui creu que aquesta sèrie és masclista: hi apareixen més personatges de sexe masculí que femení, i els comportaments són de dominància masclista. hi ha qui pensa que és un error que la tele ensenyi als nois i noies d’avui aquestes històries.

3. jo penso que els valors morals i ètics els han d’ensenyar els pares. i els pares també s’han d’assegurar que els nens i nenes i nois i noies saben interpretar les experiències de la vida, que inclouen les pelis i les sèries que veuen. i també penso que és indispensable que entenguin què és el mal. per això els faria bé veure tota la saga sencera de star wars. també penso que han de saber què passa al món en el que viuen. un món que no és perfecte i tampoc és el que voldrien els seus pares per ells. i que veient merlí poden descobrir coses que passen al món, avaluar-les, i decidir si hi estan o no d’acord i perquè.

stardate: sessió triple

feia mooolt temps que no ho fo feia. no havia tingut l'oporuntitat, o potser no havia tingut prou temps o ganes de fer-ho. ahir vaig agafar al cartellera. ja tenia la llista de pelis que volia veure. només havia de mirar els cines on les les feien, els horaris, i completar un puzzle on hi capiguessin el màxim nombre de pelis en el mínim nombre d'hores. és clar que una bons estratègia comença per fixar-se en els cines que tenen moltes sales i fan moltes pelis. i així ahir em vaig dissenyar una sessió triple que em va encantar. 

stardate: un cop més

un cop més el joan dausa m'ha fet riure, m'ha fet plorar, m'ha fet emocionar! i aquest cop la veritat és que em feia molta falta 

stardate: bones festes!

stardate: el tallador de canyes

Quan era jove preferia la primavera, però sempre espero que arribi la tardor. A mesura que ens fem grans, aprenem a resignar-nos, a acceptar de bon grat el declivi que ens arriba seguint les lleis de la natura, i només aspirem a tenir una vida tranquil·la i equilibrada. Per això trobem més consol contemplant una escena melancòlica que no pas veient un paissatge esplendorós, i ens estimem més submergir-nos en els records dels plaers pretèrits que no pas lliurar-nos als plaers reals. Dit d'altra manera, per a una persona jove l'amor al passat és tan sols una fal·làcia que no té res a veure amb el present, però per als qui ja som grans és l'única manera de continuar vivint en el present.

stardate: la llei del martell

la llei del martell diu que si tot el que tens és un martell, aleshores tots els problemes et semblaran claus.

es refereix a un concepte de abraham kaplan (1964):

"I call it the law of the instrument, and it may be formulated as follows: Give a small boy a hammer, and he will find that everything he encounters needs pounding."

i també de abraham maslow (1966):

"if all you have is a hammer, everything looks like a nail"


a mi se m'acud que al revés també funciona:

si el teu problema és haver de clavar un clau, tot el que trobes et sembla que podria ser un martell!

stardate: desencallant

el que molta gent voldria sentir:

CUP: no volem el mas de president. però el procès cap a la independència és el més important. i per això estem disposats a considerar la possibilitat de cedir en aquest punt. ara bé això no serà gratis, sinó que ha de ser a canvi de que junts pel sí garanteixi l'aprovació i execució d'algunes de les polítiques que portàvem al programa electoral i que són molt importants per a nosaltres. 

JUNTS PEL SÍ: volem que el mas sigui el president. però el procès cap a la independència és el més important. i per això estem disposats a considerar la possibilitat de cedir en aquest punt. ara bé això no serà gratis, sinó que ha de ser a canvi de que la CUP garanteixi l'aprovació i execució d'algunes de les polítiques que portàvem al programa electoral i que són molt importants per a nosaltres. 

el que alguns més savis diuen:

si els líders els partits polítics es veuen forçats a triar, preferiran cedir en alguns dels seus objectius polítics per tal d'entrar al govern o bé preferiran sacrificar la seva entrada al govern per tal de mantenir els seus objectius polítics?

després d'analitzar líders polítics de diversos països observen que en general els líders dels partits polítics més establerts són més pragmàtics (més disposats a renunciar a objectius polítics per tal de garantir l'entrada al govern) mentre que els líders dels partits polítics més marginals són més dogmàtics (menys disposats a renunciar a objectius polítics per tal de garantir l'entrada al govern)

Michael Laver and W. Ben Hunt (1992) Policy and Party Competition, Routhledge London

en aquest cas aquestes conclusions podrien interpretar-se com que Junts pel Sí estaria més disposat a renunciar a objectius polítics per tal de garantir la investidura del mas i en canvi la CUP estaria menys disposada a renunciar a objectius polítics per tal de garantir el veto del mas. per tant, hi ha moltes possibilitats d'acord.

el fet que aquestes conclusions coincideixin amb l'avanatage que la diferència de suport de les dues forces dona a Junts pel Sí, em fa pensar que hi haurà un acord abans d'esgotar el període de formació de govern.