dijous, d’octubre 17, 2013

stardate: no cal parlar-ne



ens vam retrobar. ara ja ens coneixem bastant, però no del tot. amb prou confiança per fer preguntes i amb prou ignorància per fer-ne moltes.

va començar com un interrogatori personal sorgit de la curiositat produida per algunes pistes que havíem anat compartint en el temps que feia que ens anàvem trobant. ella es va deixar interrogar i va suggerir que continuéssim la roda. totes hi vam estar d’acord. i els interrogatoris, d’una en una, es van anar succeint.

comencem des del 1978. va ser el punt d’inici de totes. no sé perquè. potser perquè les històries aleshores començaven a ser interessants. d’entrada ens vam centrar en experiències vitals relacionades amb la feina. amb això ja vam passar una llarga estona molt interessant. però es veu que ni ens va cansar ni ens va avorrir, perquè tot seguit vam decidir recomençar una roda nova. aquest cop el tema eren experiències vitals relacionades amb l’amor. o era el sexe? i d’una en una vam anar fent repasos individuals. vam començar al 1978 tambe? tampoc ho recordo. el que si recordo és que aquesta segona roda tampoc ens va costar ni ens va cansar. també va ser molt interessant i ens ho vam passar molt bé.


ara bé, després, quan ho recordo, em ve molt mal rollo. i es que al cap d’avall, dels homes millor no parlar-ne.

3 comentaris:

mar ha dit...

mmm...
d'acord en tot menys en la darrera part...
trobo que parlar dels homes i de les persones i de com ens hi relacionem, (ens) m'ajuda a veure'm a mi mateixa (i les meves pors i inseguretats) i adonar-me'n que els detalls no són en realitat tan importants i que el què importa de debò és com vivim (com ens expliquem i com ho expliquem als altres) tot allò que decidim viure...

a mí si que m'agrada parlar dels homes i de les dones... i de com establim relacions entre nosaltres i de les idees estereotipades que tenim de les relacions i de com desfent-se'n i de com seguir endavant i de...

quedem? parlem? ens veiem aviat?
;-)

kika ha dit...

ha ha ha sembles de la caixa !!! :-)
i tant que si!

rits ha dit...

certament, millor no parlar-ne, xò com ens agrada fer-ho!