divendres, de setembre 13, 2013

stardate: va anar així


portava un cansament acumulat de dies, o potser de setmanes. em vaig aixecar i mentre esmorzava a casa vaig rebre un missatge del grup de voluntaris d’ordre: bon dia companys. només això ja em va fer venir les llàgrimes als ulls. les emocions del dia només començaven.

a dos quarts de deu arribo al lloc convingut, amb el cotxe, per carregar tot el material per la festa i per la via. però no el podríem agafar fàcilment: durant la nit algú s’havia entretingut en posat silicola o cola al pany. no podíem obrir cap porta. no podíem agafar res. canvi de plans: notificar la guàrdia urbana, avisar un manyà. rebre la primera notícia del dia: els actes vandàlics dels panys s’havien extès a les seus de partits polítics i entitats de la vila. tots estàvem igual. això només va suposar un petit retard.

obrim, carreguem, però a l’intentar descarregar ...  comença a ploure. ens esperem una mica (no és país de pluges llargues) ... no para de ploure. no podem instalar la megafonia, no podem penjar els cartells dels trams, no podem preparar taules i cadires per la festa, ... això va suposar un retard important.

vam aprofitar per (tornar a) esmorzar. i seguia plovent. van mirar infinitat de vegades les previsions del temps. vam començar a preparar-ho tot sota les carpes: impermeabilitzar els cartells amb precinte transparent! i després sota la pluja senyalitzar tots els trams.

patir perquè la festa s’anava en orris: la gent que arribava de fora no sabia on posar-se, el servei de begudes i entrepans cuinava per ningú sota la pluja, als músics no els sabíem dir quan podrien tocar, .... i si per culpa de la pluja la gent es quedava a casa? potser hauríem de recordar a la població que havíem de fer la via encara que plogués?

ja eren quarts de quatre quan va deixar de ploure i va sortir el sol. aleshores la carretera es va anar omplint de gent, molta gent. i jo encara patia: siusplau, confirmeu que tots els trams estan plens! si falta gent en algun tram, aviseu, siusplau! i tots estaven pleníssims!!!

de fet, quan jo m’hi vaig intentar posar ja no hi havia lloc. en alguns trams hi havia doble via, en altres triple. i totes les vies eres apretadíssimes. vull dir que no parlem d’un metre per persona, com alguns s’entesten en comptar.

al mig de l’eufòria ens va arribar una notícia: algú havia estripat l’estelada que amb tanta il·lusió havíem plantat uns mesos enrera dalt d’un màstil al mig del poble. la resposta unànime: en posarem una altra. més gran i més alta!

després vam tornar a muntar la parada amb el que quedava, poca cosa. els grups de música finalment van poder tocar. vam poder gaudir de la festa amb humitat però bona temperatura. jo vaig aprofitar per seure, prendre una cervesa, i acumular una mica d’energia per l’acte final: desmuntar-ho tot!


va ser un gran dia per molts. perquè som molts que pensem igual. ho vam fer perquè tot el món ho sabés. ho ha sentit el món? es donen tots per assebentats? què més hem de fer perquè responguin?

8 comentaris:

ia ha dit...

kika, moltes, moltíssimes gràcies, a tu i a tots els que com tu treballeu per fer-ho possible.

PS ha dit...


És com una metàfora Kika, bandejar les adversitats per arribar a la meta. I a partir d´aquí,tornar a començar...

Jo només vaig ser baula o figurant de carn i osssos (de cartró només hi havia els gegants del poble)i dono les gràcies, meravellada, del que vàreu fer els voluntaris i organitzadors.

Anònim ha dit...

Ui quina feinada! i pensar que jo ho vaig fer més senzill xD Vaig arribar, em vaig donar les mans i vaig marxar, au fet xD

kika ha dit...

a veure. tot el que jo vaig fer va ser patir molt. des del dia que van anunciar la cadena. però res més. al final vaig aprendre que no calia patir perquè la gent ve i molt, i no hi ha mai cap problema. tan si plou com si no :-)
nomes calia la gent. la resta no calia. per això va ser un èxit.

Elfreelang ha dit...

genial, emocionant, tota la via plena!

À ha dit...

Felicitats i gràcies per tot!
Ara a descansar, després d'aquesta feinada, t'ho mereixes molt, molt i molt!!!!!!!

L'home del sac ha dit...

S'ha fet una gran feinada, però no sé que més cal fer perquè ens deixin votar d'una vegada.
El món es fa el sord...

Ferran Porta ha dit...

El món ho sap, Kika, sí que ho sap. Catalunya ja és a l'agenda internacional, això és un fet. Altra cosa és que costi convèncer els uns i/o els altres que la nostra escissió d'Espanya no els suposa cap problema; és normal, tenen por per com puguin anar les coses. Cap problema, nosaltres no hem de tenir cap problema: sabem què volem, sabem també què no volem... ho aconseguirem, n'estic ben segur. I sí, per cert, gràcies a tu i a totes les persones com tu, perque heu aconseguit muntar una Via al.lucinant!