stardate: sense comentaris

El pressupost i el dèficit pel 2013

La xifra del dèficit fiscal és ben coneguda de tots: entre el 8,5 i el 10 per cent del producte interior brut cada any. Això vol dir que cada any hi ha uns 16.000 milions d'euros que les catalans paguem d'impostos i només serveixen per finançar la despesa de la resta d'espanya. Aquesta xifra està fins i tot reconeguda pel govern de la generalitat.

Tenint en compte que el pressupost consolidat de la generalitat en els darrers anys és d'entre 25 i 28 mil milions d'euros, els efectes del dèficit en el pressupost són clars: la despesa anual de la generalitat podria augmentar en més del cinquanta per cent si no fos pel dèficit. De fet, la mateixa conselleria d'economia estima en 214.000 milions d'euros el dèficit total acumulat en els últims 24 anys. Els efectes sobre la despesa i les inversions a Catalunya del dèficit acumulat son devastadors.

Això és així, perquè el sistema de finançament que l'estat aplica a Catalunya, i a resta de comunitats autònomes regides pel règim comú, permet a l'estat recaptar bàsicament tots els impostos.  I a més a més, permet a l'estat decidir quina part dels impostos recaptats destina a Catalunya, tant en despesa pública com en inversions en infraestructures. És a dir, l'estat recapta els impostos a Catalunya, i  després torna els diners necessaris perquè la Generalitat pagui les seves despeses. Però això ho fa com vol: en les quantitats que vol, i en els terminis que ell mateix decideix. Clarament, aquest sistema de finançament dóna tot el poder de decisió a l'estat, i per tant també deixa a les seves mans tota la responsabilitat sobre els dèficits fiscals de les autonomies.

Les retallades que estem patint en els serveis públics que són responsabilitat de la Generalitat (ensenyament, salut, benestar social, ...) son degudes a les retallades que l'estat ha estat aplicant sobre el finançament de Catalunya durant els últims anys.

Per una banda, l'estat obliga al govern de la Generalitat a complir amb un percentatge de dèficit que no a compleix ni ell mateix. De cara al pressupost del 2013 la generalitat està obligada a un límit al dèficit del 0,7% mentre el límit total permès és del 4,5%. Si el límit del dèficit es repartís de manera proporcional a la participació econòmica de Catalunya en el conjunt de la despesa, el límit que s'hauria de complir seria de l'1,7%. Aquesta desviació a la baixa imposada per l'estat es traduirà per força en un augment de les de retallades d'uns 2000 milions d'euros.

Els compromisos de finançament que l'estat no compleix produeixen una reducció clara dels ingressos de la Generalitat, i repercuteixen directament en les retallades. Pel 2013 ja se sap que l'estat deixarà de pagar la part corresponent a la Disposició Adicional Tercera de l'Estatut que en aquest cas serà de 661 milions d'euros. S'ha de tenir en compte que l'estat ja fa anys que ha deixar de complir amb aquesta disposició, i per aquesta raó entre 2008 i 2010 la generalitat ha deixat d'ingressar 1.689 milions d'euros.

A més a més, en els darrers anys l'estat ha deixat de fer-se càrrec d'alguns serveis públics. Per tal de compensar la mancança provocada per l'estat en aquest sentit, la Generalitat ha hagut d'augmentar la seva despesa en 296 milions d'euros.

Per altra banda, l'augment de l'IVA, que hauria de servir per augmentar els ingressos de les administracions públiques, fa que les despeses de la Generalitat augmentin en 66 milions d'euros. Això és degut a que la generalitat sí que ha de pagar l'IVA augmentat en les seves transaccions, però els seus ingressos no són compensats per la pujada dels impostos.

Cada vegada que la Generalitat ha trobat una manera per tal de poder augmentar els seus ingressos l'estat ha aconseguit impedir-la. Per exemple, amb l'impost sobre els diposits bancaris: si l'estat no l'hagués anulat, els ingressos de la Generalitat haurien augmentat en 500 milions d'euros.

Amb despeses creixents i amb ingressos minvants, la única manera de seguir endavant és esdeutant-se. I en això la Generalitat també reb un tracte desfavorable: mentre l'estat finança el seu deute a l'1%, el govern es veu obligat a pagar els seus prestecs al 6%.