"marejar la perdiu significa no ser clar, directe, "marejar" a
la gent, ser contradictori en els fets o en les declaracions, jugar a
enganyar... "
i això és el que ami em sembla que estan fent el polítics. potser ho fan sempre i en tot. però ara especialment em sap molt greu.
el dia 12 de setembre del 2012 ja estava justificada la convocatòria d'un referèndum per la independència. estava clar que hi havia molta gent que ho demanava. i si els polítics volien fer cas a la gent ho havien de tirar endavant. de seguida. primer podien demanar el permís del rajoy, i si no l'obtenien, l'endemà aprovar una llei de consultes i fer-lo. no calia res més.
en canvi, primer van decidir signar un compromís, després van decidir convocar eleccions, després es van omplir tots la boca del dret a decidir, després es barallen perquè no tots entenen el mateix, i ara no se que coi s'empatollen amb una declaració de soberania.
va passant el temps i jo només veig paper mullat. parlen, es discuteixen, signen coses, però no veig que hi hagi res que tiri endavant. sembla que no van sentir el crit de tanta gent dient que ja n'estaven fins als pebrots. ells (tots!) segueixen discutint eternament per definicions. van vergonya. i ja avorreixen.
l'anc avui ha convocat unes concentracions, perquè diuen que és un gran dia. alguns creuen que això que fan avui al parlament és un gran pas endavant. jo he intentat entendre què carai fan. he llegit, per exemple: aquí i aquí. he escoltat comentaris i explicacions per al radio. però encara no entec perquè troben que això que signen avui és tan important. ni perquè indueix tantes baralles i discussions entre ells. jo no veig que amb això canvii res de res. tota la feina encara està per fer.
no només segueixen marejant la perdiu, sinó
que a més desllueixen els actes que suposadament són tan importants, amb rodes
de premsa sobre dèficits i pressupostos.
entre tots m'han fet passar les ganes d'anar a les concentracions d'avui.
3 comentaris:
m'enprenya molt aquesta manca de professionalitat en els nostres dirigents.
volem implicació i solucions
ja vaig veure que trigarien massa a independitzar-nos, així doncs ja fa temps que jo em vaig independitzar d'espanya... espanya? que es això? ah si, els veins occidentals!
No crec que sigui tan fàcil... portar a Catalunya a la independència és un camí llarg i difícil, i no tenim altra opció que anar seguint els temps polítics, jurídics, etc. cal pensar que al Parlament i a Catalunya hi ha molta gent que no la vol la independència i per tant cal anar guanyant les majories de manera democràtica i jurídicament correcte perquè si no seran passes sense legitimitat.
A mi em consola molt fer una comparativa en l'estat de l'independentisme d'avui amb el de fa p.e. 5 anys.
Publica un comentari a l'entrada