stardate: en directe

canvio ràpid de programa. deixo el correu i entro al blog. ho faig per evitar un desastre. si seguia uns segons més en el programa del correu hauria enviat unes línies que més val estalviar-se. i com que no em ve res més al cap les escriuré aquí:

vaja! quina novetat! feia dies que no ho sentia dir això!
no estàs avorrit d'haver de donar sempre excuses.
vols dir que t'importa que aquesta feina s'acabi?

de fet només amb una ja n'hi hagués hagut prou per provocar el desastre. bé, al menys a mi m'ofendria rebre un missatge així.però potser no s'ofèn. de fet a mi em faria vergonya donar tantes vegades la mateixa excusa.
però prefereixo evitar qualsevol possibilitat d'ofendre a ningú. total. tampoc faria que les coses anéssim d'altra manera. en concret, no faria que la persona en qüestió es posés les piles i es posés a treballar.

mentre escric aquest apunt al blog m'he calmat. ara puc tornar al correu i respondre, amablement:

no pateixis. ja ho faràs quan et vagi bé!
em sap molt greu que estiguis tan enfeinat.
no hi ha cap pressa. no cal córrer.

encara que qualsevol d'aquestes serà mentida... com les excuses seves!