quan faig una proposta a algú o demano alguna cosa normalment no
insisteixo. tant si em diuen que sí com que no, dono per bona la resposta.
l'accepto i ja està.
quan em fan una proposta o em demanen alguna cosa normalment em costa
dir que no. sobretot si insisteixen. com que normalment la gent insisteix
encara em costa més dir que no. per això massa sovint després m'he de penedir
d'haver-me deixat convèncer.
ara bé, hi ha vegades que degut a algunes formes que alguna gent fa
servir no em costa gens dir que no. per exemple:
si donen per fet públicament la meva acceptació sense tenir en compte
les meves condicions.
si per comunicar-se amb mi ho fan mitjançant una secretària.
si la proposta la fan a l'últim moment, sense oferir temps per pensar-ho
o parlar-ho.
si quan estem a mitja conversa agafen el mòbil per fer una trucada o
enviar un sms.
en qualsevol d'aquests casos ho trobo facilíssim dir que no. encara que insisteixin,
ja no hi ha manera de fer-me canviar d'opinió.
5 comentaris:
A mi també em costa molt dir no.
Si féssim un club dels que ens costa dir que no...
Però tens raó, hi ha situacions en les quals t'ho posen fàcil i algunes les comparteixo amb tu. Les presses i les propostes a última hora, sobretot... ja tenen el no assegurat!
Quina enveja poder dir que no a algú que té secretari o secretària. I més en aquests temps que vivim.
D'acord al 100%, les formes sovint són les que convencen.
Amb males formes el no està mig garantit, sempre. Amb amabilitat és més fàcil arrencar un sí, sempre.
una altra vegada he estat a punt de tenir la sensació de que en els comentaris es mostrava un acord unànime a les opinions del post...si no hagués estat pel paseante! :-)
Publica un comentari a l'entrada