dilluns, de setembre 19, 2011

stardate: posant el blog al dia

amb la calor, el cansament, la mandra, les vacances, els viatges, fa mesos que aquest blog ha agafat un altre ritme, per no dir que l’he tingut una mica descuidat. de fet el ritme del blog té molt a veure amb el meu ritme general, que les darreres setmanes no ha estat gaire regular. he estat escrivint a trompades. una nit d’insomni puc escriure tres o quatre apunts, o més. i després un munt de dies sense escriure res de res. així és com he estat funcionant durant l’estiu. potser el desgavell que portava no s’ha notat molt, ja que he anat repartint els escrits en el temps, programant-ne la publicació.
però en les respostes als comentaris ha quedat més clar que sovint el blog anava sense pilot. avui m’he volgut posar al dia i m’he adonat que des del 7 del 7 que no responia a cap comentari. en total avui he escrit rèpliques als comentaris de 17 posts.
ha estat per pura casualitat que avui precisament hagi tingut temps i ganes de fer-ho. però m’ha alegrat el fet que tots els números siguin primers. segueixo maniàtica com sempre!

6 comentaris:

Joana ha dit...

L'estiu és com és!

nur ha dit...

i les manies són les manies! ai, que n'anirem incrementant a poc a poc :) i el bloc, ja ho diem sempre, és per gaudir-lo, no per tenir una obligació. És curiós que, al final, a mi m'agrada més la interacció dels comentaris que el fet d'escriure (i això que originàriament només pretenia escriure per a mi mateixa).

Ara que ja s'intueix la tardor segur que estarem més per casa i podrem dedicar-li més temps a tenir arregladeta aquesta altra casa.

Petonets, kika :)

Pilar ha dit...

El poder dels número primers és inabastable.

zel ha dit...

Que maca, contestar tots els comentaris...jo no puc, em falta temps!
Petons!

Ferran Porta ha dit...

Comentaris de disset posts??? Tu no ets humana: ets una màquina!!

Ei, una màquina catalana, així que per mi cap problema, huhu...

kika ha dit...

Joana, :-)

nur,des d'aquí també espero que arribin temps de més calma, que encara no han arribat... i a gaudir del blog! de fet no me l'he sentit mai una obligació. suposo que per això vaig estar tantes setmanes sense dir res als comentaris: no em venia de gust!

Pilar, si senyora!

zel, dona, no vaig fer respostes personalitzades, sino generals per cada un dels posts...

Ferran, he, he, que no va ser tan greu, home!