stardate: més sobre caixes

em permeto l'excepció de publicar dos posts en un mateix dia.

l'excusa és que tots dos van sobre caixes.

la veritat és que trobo super interessant aquest article de lopez tena publicat a l'avui el 2009 on preveu al detall les estratègies del govern de madrit per fer-se seves les caixes catalanes.

stardate: regal sense presses

hi ha gent que quan ha de fer un regal és capaç de pensar en idees super originals, dissenyades especialment per l’ocasió i per la persona que l’ha de rebre.

a mi em costa molt. sobretot quan em proposo fer un regal a algú en un moment determinat. en canvi, a vegades sense buscar res ni proposar-me res em venen al cap idees de coses que em sembla que podrien agradar molt a persones concretes.

per això, ara que he decidit començar a buscar un bon regal per una persona en concret però sense cap data límit específica, el que he fet es preparar una capsa. i allí hi vaig posant tot allò que vaig trobant i que em sembla que li pot agradar o li pot fer servei. quan estigui prou plena faré una última repassada, l’embolicaré bé i ja estarà el regal preparat.

espero no trigar massa a omplir-la!

stardate: festes

sovint durant la setmana penso i penso en què faré quan arribi el cap de setmana. com organitzaré aquest temps que d’entrada sembla lliure però que està hipotecat per moltes i diverses activitats de lleure i també obligacions.

però hi ha un moment del cap de setmana que sovint gaudeixo i molt. despertar-me quan ja he acabat la son. agafar aquell llibre que a la nit vaig abandonar mig adormida. i seguir llegint una estona. ben desperta ara. i després començar el dia omplint-lo del que convingui.

bon cap de setmana!

stardate: procrastination

hi ha dies, molts dies, que penso en les coses que he de fer … i només hi penso.

vaig deixant passar el temps, hi vaig pensant, i em vaig trobant cada cop més incòmode amb mi mateixa per no haver fet res. i al trobar-me pitjor em venen menys ganes de fer res …

… llavors, en sec, arriba un dia en que em poso frenèticament a fer coses. i quan veig que tot va sortint em sento de meravella.

per què no ho he fet abans?

stardate: córrer

m’ha arribat una altra multa per excés de velocitat. i m’ha fet pensar. de fet, ja hi hagués hagut de pensar abans, quan fa uns mesos me’n van arribar dues de bastant seguides.

nena, t’ha arribat una còpia d’aquella multa. la miro bé. no, mare, és una multa nova. és una multa nova per la mateixa raó, al mateix lloc, les mateixes quantitats, però un dia diferent.

està clar que feia massa poc cas de la localització dels radars. i sobretot no feia gens de cas a les raons per les quals anava tant depressa.

finalment hi he pensat una mica. anant depressa gasto molta benzina i és un gran risc per mi i pels altres cotxes. però sobretot, que faig amb el temps que estalvio? canviaria res si arribés una mica més tard?

i he decidit fer l’experiment de no córrer. passar d’anar avançant a tots els cotxes que anava trobant a posar-me al carril de la dreta i veure com tots els altres cotxes m’avancen. fixo la velocitat a cent i tardo uns vint minuts més en arribar.

m’adono que el viatge és més relaxat (en algún moment potser massa relaxat!) i arribo menys cansada. i quan arribo la vida continua sense que trobi a faltar aquells vint minuts.

stardate: quant pago?

la meva neboda, que és una super fan del teatre em parla d’una sala de teatre una mica peculiar. és la sala flyhard de barcelona.

només hi caben 40 espectadors. només hi ha funció els divendres, dissabtes i dilluns. les reserves es fan per teléfon o per email. i quan arribes has de decidir si pagar 5 o 10 euros.

no és que hi hagi seients de diferents preus. el lloc on seus és independent del que pagues. però deixen que l’espectador decideixi quina de les dues quantitats vol pagar abans de veure l’espectacle.

després de l’obra em vaig adonar que la gent que m’havia arebut i m’havia cobrat l’entrada eren els mateixos actors!

hi vaig veure l’obra ‘un home amb ulleres de pasta’ i la vaig trobar molt recomanable. ara estan de gira però pel que diu la seva pàgina web aviat tornaran a fer-la allà mateix ja que va ser tot un éxit.

li vaig explicar l’experiència a una amiga. devies pagar cinc euros, no? que va! en vaig pagar deu. per què? per veure el mateix en les mateixes condicions, si ho podies tenir pagant només cinc euros, per què en vas pagar més?

vaig decidir pagar deu euros sense cap dubte des de bon començament. perquè trobo que és fantàstic que et donin una opció així: qui de veritat no pugui pagar deu que pagui cinc. si en aquestes situacions els que podem pagar deu euros no ho fem, farem que el negoci no funcioni i així estem fent mal a la part de la societat que podria beneficiar-se’n.

jo no sóc milionaria, ni molt menys, però no trobo una gran diferència entre pagar cinc o deu euros, per una cosa tan ociosa com és una obra de teatre.

de fet penso que és aquell que decideix anar-hi i pagar només cinc euros qui hauria de tenir una bona raó per haver decidit pagar només cinc euros.

poder veure una obra, de baix cost, és clar, però interessant, ben feta, entretinguda tant o més que la majoria d’obres que es veuen en les gran sales, crec que val deu euros sense haver de pensar-hi gaire.

stardate: drama hormonal

tan difícil com

deixar de fumar

deixar de fer sudokus

deixar de fer solitaris

deixar de jugar amb l’ordinador

deixar de menjar-me les ungles

és

deixar de trucar-te

deixar de buscar-te

deixar de saber com estàs

deixar de pensar en tu

deixar d’esperar

a vegades me’n surto

de moment me’n surto

bé, si de veritat me’n sortís del tot no hi pensaria i no en faria un post …

però no cal patir gens. no s’hi pot fer res. tot és pura química!

stardate: adéu

diuen que tenies el cor molt feble.

tu que sempre havies estat tan fort.

havia de ser per culpa de fer-lo servir tant.

i tu l’havies fet servir molt el cor.

per treballar més que ningú.

vas treballar tota la vida de valent.

quan hi havia feina i quan no n’hi havia. de vacances, de jubilat, sempre en el que fes falta.

per estimar més que ningú.

ens vas  estimar a tots i molt. i encara més, ens vas anar dient i repetint un per un quant ens estimaves.

per ajudar més que ningú.

vas posar sempre a disposició de tots la teva gran fortalesa. tots ens en sabem deutors.

et trobaré a faltar.

stardate: tot nou

després de complir amb els compromisos de final i de començament d’any vaig desaparèixer durant uns dies. vaig acceptar la invitació d’uns amics que em van tractar com a una reina. van ser uns dies de vacances per descansar. menjar, xerrar, estar, jugar, i deixar passar el temps. així m’agraden a mi les vacances. vaig tornar plena d’energia.

entre això i la neteja que havia fet a final d’any quan vaig tornar em vaig sentir totalment renovada. i això m’ha anat de primera. ja que després d’un breu i suau aterratge, el que era la meva vida normal ha començat un episodi com de muntanya russa.

molts dels esquemes i de les estructures que aguantaven les meves rutines se n’han anat en orris. toca fer front a situacions molt noves i gens prometedores. toca prendre decisions sobre temes poc usuals. són decisions difícils: toca decidir sota moltes restriccions i amb molt poca informació. i les conseqüències duraran prou com per canviar totalment el que havien estat fins ara les meves rutines.

any nou vida nova. això que sempre m’havia semblat un tòpic aquest any s’està complint.

stardate: plorar i riure

“El fill arriba a casa i el pare el ferma ben fermat. El vell (o la vella, segons el cas) no té res a dir-li, al fill. L’únic que vol és que aquest fill segui un parell d’hores en una cadira i després se’n vagi a dormir sota el mateix sostre. Això no és amor. I no dic pas que l’amor no existeixi: només em refereixo a una cosa que és diferent de l’amor però que a vegades rep el nom d’amor. Podria ser que, sense aquesta cosa de què parlo, l’amor no existís, però això, en si mateix, no és amor. Només és una cosa que es porta a la sang. És una mena de cobdícia de la sang, i és el destí d’un home. És allò que distingeix l’home dels feliços animals irracionals. Quan neixes, el teu pare i la teva mare perden alguna cosa de si mateixos, i faran mans i mànigues per recuperar-la, i aquesta cosa que han perdut ets tu. Saben que no ho poden recuperar del tot, però te’n prendran tan de tros com puguin. I la típica i entranyable trobada familiar, amb el pícnic sota els arços, s’assembla molt a tirar-se de cap dins un aquari ple de pops.”

aquest tros de la novel·la ‘tots els homes del rei’ de Robert Penn Warren l’he tret del programa de l’obra ‘agost’ de sergi belbel.

m’agrada perquè penso que, a més d’introduir l’obra, descriu coses molt reals. coses reals i estranyes alhora. coses que et fan riure i plorar alhora. l’he pogut veure precisament en un dies on visc coses molt reals i no massa frequents. i em trobo en situacions que em fan plorar i riure a l’hora. situacions difícils només perquè no hi estem acostumats. situacions reals i profundes on la tensió sovint s’allibera amb una bona rialla.

stardate: desastres

els de l’eta proposen una treva. diuen que deixen les armes de manera que pugui ser comprovable. i demanen el dret d’autodeterminació.

no he vist la declaració. però segons el que sento pels mitjans em sembla una proposta raonable, per començar.

i el govern ni se’ls escolta!

el govern diu que és perquè eta ha trencat treves en el passat.

però si ni se’ls escolten, si no hi parlen, les hauran de trencar totes!

altres diuen que el govern ho fa per poder seguir anulant el vot del 20 per cent de la població i així mantenir el poder al pais basc.

aquesta raó és horrorosa però sembla convincent.

sobretot després de veure això



quina societat més desastrosa ens toca viure!

stardate: un llibre

preparava la maleta per una setmana de vacances tranquil·les i vaig triar un llibre per emportar-me. només un per si hi havia moments per la lectura. no en necesitava més perquè esperava moltes esotnes de convivència.

i així va ser. pel viatge em vaig comprar una revista i el diari (de diumenge amb recopilació del 2010) i no me’ls vaig acabar. hi va haver alguna estoneta per la lectura però just per acabar el diari i la revista.

perl viatge de tornada vaig començar el llibre. a l’arribar em pregunten si vam tenir bon temps durant el viatge i no ho sé. no vaig poder treure el cap de les pàgines que estava llegint. sort que no el vaig començar abans, sinó hauria posat en perill la convivència tan desitjada.

des de bon començament narra amb una gran soltura una situació que jo he viscut. tan semblant a la meva, tan ben escrita, tan ben dibuixats els personatges, tanta psicologia darrera cada acció, cada pensament, tan ... que tinc la impressió que llegint-l’ho estic aprenent sobre la meva propia vida.

estic impacient per saber com acaba, tot i que, sé que:

si s’acaba bé em convenceré de que vaig pel bon camí, i de que la meva experiència acabarà tan exitosa com la del llibre.

si s’acaba malament em convenceré de que en el fons hi ha algunes diferències entre la història del llibre i la meva, i que segur que jo aconsegueixo que la meva sigui un èxit.

una vegada més, wishful thinking!

stardate: un altre any

les trobades familiars de les festes de nadal es converteixen en una rutina. trobar-se per fer cagar el tió, pel dinar de nadal, pel dinar de sant esteve, per cap d’any, per reis, ... i segons com encara s’hi colen altres dies entre mig.

durant un temps el grup familiar va anar creixent. això era quan de tant en tant arribaven noves canalles. des de fa uns anys que el grup familiar es va reduint. els grans han anat partint i cada any en som menys.

el dia de reis és quan més es notarà. era una festa grossa quan la canalla era petita i la familia gran. ara la canalla cada cop és més gran i la familia cada cop més petita. a esperar els reis només hi quedaran els incondicionals.

stardate: felicitats en silenci

des del primer moment vaig saber què volia. ha passat el temps ... i t’ho he anat dient. potser a vegades precipitadament, potser a vegades impetuosament, potser a vegades sense gaire ordre. te n’he fet llistes.

m’hauria agradat que hagués estat en un contexte de conversa però això no ho he aconseguit mai. segurament aleshores les opcions s’haurien ampliat, i tot hauria estat envoltat d’alegries.

en canvi de resposta només hi he trobat silenci i paraules que demanen silenci.

des del primer moment he intentat respectar els teus desitjos. per això avui et felicito en silenci.

stardate: un altre dia

ha canviat l’any però avui m’ha semblat un altre dia en la continuació dels dies que van passant des de fa massa temps.

hi ha una edat, on la salut arriba a un punt de no retorn. i només es mou entre una mica millor i una mica pitjor. en el dia a dia no hi ha gaires canvis. però en el dia a dia s’intenta endevinar la tendència.

això és el que es veu des de fòra. però no sé que hi veieu des de dins.

suposo que el canvi d’any també us ha semblat superflu en el vostre dia a dia.

les campanades de mitja nit hauran estat irrellevants. allò important és que avui ens hem despertat, i seguim estant aquí. i tenim un dia més.

i és tot el que tenim. tots. encara que alguns pretenguem que a final d’any encara hi serem per tornar a sentir les campanades.