aquest any vaig tardar molt en decidir què faria per vacances. feia temps que hi pensava però no em decidia. pensava en el que havia de fer, el que havia decidit que faria, en el que desitjava fer, i en el que podia fer amb la resta. però no sabia quan, ni com, ni on. em vaig decidir bastant a última hora. i de seguida va començar la muntanya russa.
vaig fer el que havia decidit fer. vaig fer el que havia de fer. no vaig poder fer el que desitjava i ho vaig substituir per uns plans d’última hora. i vaig omplir la resta del temps de manera bastant satisfactòria.
anaven passant els dies de vacances segons els plans previstos. però en un altre sentit no notava que eren vacances. senzillament estava seguint els plans com si fos a la feina. no era feina, però no tenia la sensació de vacances.
tenia la sensació de funcionar només en resposta al que se m’anava demanant. ara faig això perquè un ho vol. ara faig això altre perquè un ho demana. ara vaig aquí perquè convé a algú. ara m’estic aquí perquè faig falta. i aquesta sensació estava combinada amb la decepció d’haver hagut de renunciar als plans desitjats. quan vaig ser conscient del que m’anava passant em vaig sentir fatal.
fins que finalment van arribar un dies on em vaig sentir lliure de compromisos. no calia fer res ni ser enlloc. no calia esperar ofertes ni demandes. tant si feia sol com si plovia el temps passava a poc a poc, sense deures ni obligacions. això si que va ser una sensació de vacances!
9 comentaris:
ostres! m'alegra moltíssim que al final poguéssis tenir la sensació de vacances. Calen i molt!!!!
Ostres, si és justament això, saber desconnectar sense pressió, sense presses, amb un fluir i fruir del moment tal com ve, no?
Apa, gaudeix!
Si noia, això són vacances!!!
Això és el que compta, viure aquesta sensació que tan bé descrius. Això és l'important; la resta (l'on, l'amb qui, el per fer què)... la resta és secundària. Has aconseguit fer-me arribar la teva sensació de vacances, cosa que, acabat de tornar a la feina (ahir) t'agraeixo profundament :)
Ostres, i tant!
Qui pogués tenir sempre aquesta sensació!
*Sànset*
Llivertat.
Sense obligacions.
Perquè vols.
Perquè t'ho mereixes.
Et felicito per haver-ho aconseguit.
I a poder ser però, millor sol que pluja, potser... per poder posar a la llista "una excursió". HEHEHEAHAHA
:-)
l'any passat vaig gaudir d'una setmana de vacances sense cap obligació al meu voltant, vaig tenir la sensació que era lliure de decidir el què, el com i amb qui... i la vivència va ser genial...
aquest any no ha pogut ser...
què hi farem?
doncs m'ho prenc amb calma i faig el que cal sense atabalar-me massa...
petons bonica!
Pot ser és el que s'hauria de fer cada any. Parar-se i gaudir d'un mateix i fer en cada moment allò que et ve de gust. Vaig a mirar el calendari...no fos que tingui dies encara :)
rits, si, si encara que només sigui un ratet. crec que és el que convé per agafar energia nova!
zel, ara ja està, però ha estat molt recomfortant!
Joana, i la resta es només canvi de rutines!
Ferran, vaja, llàstima que ja les hagis acabat ... però m'alegra si t'ha donat una bona sensació!
Sànset, si la tinguéssim sempre potser no la valorariem... però un ratet de tant en tant és molt bo!
Tens un altre barret de ratlles blaves! uau!!! si millor sol que pluja, però una mica de cada tampoc està malament! i alguna excursió de tant en tant també senta bé! :-DDD
mar, doncs si no pot ser una setmana, un cpa de setmana, i si no només unes hores ... d'auto-regal! :-)
Joana, remira bé el calendari, i pensa bé tot el que t'hi pot arribar a cabre! :-)
Publica un comentari a l'entrada