una foto de la seva gran col·lecció de fotos de paisatges i de moltes coses més, que podeu admirar al seu blog.
mirar la foto em fa venir una mica de por. les siluetes tan fosques i els núvols amenaçadors. el sol que tan fosc sembla una lluna, ... perquè la lluna no pot ser, ha de ser el sol.
em recorda una mica les vistes anant cap a gallicant un vespre per passar una estona mirant els estels. l’anada i tornada a les fosques per un lloc inhabitat, i massa aprop de llocs dels que se n’expliquen històries terrorífiques.
en canvi, durant l’estona de concentració mirant els estels en bona companyia totes les pors desapareixen. sobretot quan apareix un estel que cau i tothom crida i s’emociona.
però sobretot mirant la foto m’emociono pel detall que ha tingut el màrius i li ho agraeixo molt profundament.
6 comentaris:
Bona foto!
Són aquells petits gestos que fan gran a qui els fa. Una foto molt maca!
Petons!
Un bon regal!
Què tindrà la nit, el cel, els estels que tant bé senten?.
Un detall ben bonic.
Tots ens hauríem d'aficionar a pujar al terrat a treure-hi el cap. Encara que tinguem la petroquímica ben a prop...
*Sànset*
Amb el temps que està fent els darrers dies, segur que molta gent desitjaria retrobar aquesta imatge!
vapormax
timberland outlet
nike air max
lebron shoes
michael jordan shoes
cheap jordans
calvin klein outlet
balenciaga speed
coach outlet sale
off white hoodie
Publica un comentari a l'entrada