demà hi hauríem de ser tots els que coincidim,
i voldria que fóssim molts.
i haurem de cridar molt
perquè se senti clar el que volem,
sense interferències.
i poder encetar una nova etapa.
SOMNIEM
SOMNIEU.
És clar que sí, somniem constantment.
ESPEREU MASSA.
És clar que sí, ham après a esperar i ho esperem tot.
VOLEU MASSA.
És clar que sí, volem massa, més, tot, àvidament.
TENIU MASSA PRESSA.
Sí, és clar que sí, caminar, arribar, recomençar, tenim pressa, molta pressa.
SOMNIEU.
Sí inevitablement, el somni d’avui com possibilitat del demà.
ESPEREU MASSA.
És clar que sí, i no ens fa cap vergonya ésser esclaus de l’esperança.
VOLEU MASSA.
És clar que sí, és el nostre dret rabiós, i encara més el nostre deure.
EXIGIU.
És clar que sí, apassionadament o amb tristesa.
I tanmateix,
i tanmateix, millor així,
millor un poble que es mou,
encara que, a vegades, precipitat,
encara que, a vegades, massa prudent,
encara que, a vegades, brut, baix, rastrer,
encara que, a vegades, sublim,
millor així, amb tota la seva condició humana, estranya i senzilla;
millor així, que no un ramat de xais sotmès al càlcul dels ordenadors d’interessos.
Per això, que ningú no s’avergonyeixi de dir, que ningú no s’avergonyeixi de cridar:
somniem, sí, constantment, somniem sense límits en els somnis,
somniem fins l’inimaginable.
Somniem sempre,
i ho esperem tot, hem après l’art d’esperar, aquest art d’esperar
en nits interminables d’impotència; sabem esperar i ho esperem tot, tot,
i ho volem tot, volem l’impossible per a arribar al possible,
volem el possible per a arribar a l’impossible;
millor així, amb tota la seva condició humana, estranya i senzilla;
millor així, que no un ramat de xais sotmesos al càlcul dels ordenadors d’interessos;
per això, si mai ens diuen, si mai ens gosen dir...
SOMNIEU.
És clar que sí! constantment, somniem sempre.
Si en dieu: ESPEREU MASSA.
És clar que sí, hem après a esperar, i ho esperem tot.
Si ens dieu: VOLEU MASSA.
És clar que sí, volem massa, més i tot, àvidament.
Si ens dieu: TENIU MASSA PRESSA.
És clar que sí, caminar, arribar, recomençar, sí, tenim pressa.
11 comentaris:
Allà hi seré! Cridant fins a quedar afònic!
Docns si. Ho volem TOT.
Pell de gallina. M'agraden les teves paraules. I el vídeo. I tot.
Ho volem TOT i ho volem ARA! ;) fins demà, perquè sabem que hi serem :)
Sembla que ara és més clar que mai...
Utnoa
Nosaltres dos hi serem. i tant!
*Sànset*
El que serà difícil és que ens hi veiem, no? Jo portaré una flor a laa solapa, perquè em reconeguis, jeje.
Canya contra l'Espanya casposa i castradora!!! (n'hi ha alguna altra???)
Hem de tornar afònics a casa! Que se'ns senti ben fort!
I diumenge quan guanyi la Roja dels collons ja ningú se'n recordarà de dissabte. Ja podem cridar que aquests fastigosos ens tenen ben acollats i ells ho saben.
jo també hi seré!
Jo, com Filadora: disfruto amb les imatges, les paraules, els rètols, les mirades... la complicitat que traspúa el vídeo. Senzillament, meravellós!
Demà, som-hi tots, amb valentia, amb les idees clares, a cridar i que ens escoltin ben clar: ja en tenim prou, PROU!!
Publica un comentari a l'entrada