anem a dinar a barcelona per evitar els trens de la tarda que es preveu que aniran pleníssims. a quarts de tres de la tarda per la rambla catalunya ja es veu gent manifestant-se: senyeres, estelades, samarretes, converses, ... tot són pistes del que ha de passar.
cap a les cinc de la tarda pels voltants de la plaça joan carles i ja hi ha molta gent manifestant-se: portant estelades, senyeres, pancartes, vestint estelades, senyeres, ...
esperem el grup de molins decideix i ens unim a la manifestació entrant a la diagonal per la rambla catalunya. ens trobem amb alguns amics. intentem trobar-nos amb altres. però serà impossible. aviat ens trobem envoltats de gent i sense senyal als mòbils. així estem més d’una hora. potser dues. esperem pacientment, sense saber què passa.
després comencem a caminar molt a poc a poc. una altra hora. quan ens apropem a la gran via ja podem caminar més tranquil·lament. més endavant ens adonem que caminant pel lateral hem avançat la capçalera d’òmnium (les dels polítics ja havien plegat feia estona). quan arribem a la plaça tetuan no sabem què fer. sembla que ja no ha de passar res més. s’ha acabat.
anem a fer una cervesa que ens la mereixem. però això costa ja que hi ha molta gent que s’ho mereix.
la por d’abans (quedarà clar el que hi venim a fer?) queda esvaida quan em diuen que hi ha hagut molta gent que s’ha posat al davant de la capçalera i no ha deixat que el montilla es lluís.
durant la caminada els crits i els cants m’han fet emocionar.
al final el cansament i el dubte (haurà quedat clar el que hi he vingut a fer?) han estat compensats per una vetllada molt agradable amb una molt bona companyia.
l’endemà el primer que faig es llegir. m’agrada la crònica de manuel cuyàs. em fa pensar la diagnosi que fa david castillo. m’està bé el remei que proposa guy laforest. i em quedo amb dues frases (gràcies McAbeu):
"Estic fins els collons de que, trenta anys després, les lletres de les meves cançons encara siguin tan vigents"
(Lluís Llach)
"Aquesta manifestació és un reflex de la nostra societat, els polítics estan aturats i la gent els passa al davant"
(Joaquim Maria Puyal)
també he llegit premsa espanyola, però posa de tant mal humor que no la recomano gens. fins i tot el més lleuger que he trobat em fa venir un gran pessimisme de cop.
i de cara a l’esdeveniment del vespre em serveix l’apunt de miquel pairolí.
11 comentaris:
Plaça Tetuan? uf! nosaltres varem quedar esgotats a l'arribar a Psg. de Gracia/Aragó. :-)
Salut i visca la terra!!
Bona crònica i felicitats per haver acabat el recorregut! Aquestes dues frases m'han encantat a mi també. Ara miro els articles que enllaces. I sobre Espanya... cal veure què diuen sigui el que sigui, sí.
Va quedar ben clar ahir (i penso que des de fa mesos) que estem més que tips. Les paraules d'en Llach reflecteixen el nostre estat d'ànim.
A mi tb em va costar arribar a Tetuán pro va valer la pena!!!
Bona crònica d'un dia històric! jo vaig haver de baixar per Rambla Catalunya i així fins a Tetuan! a mi també m'ha agradat el post del McAbeu!
Molt bona la segona frase.
Bona crònica!
Les deus frases francament fan pensar molt de en quin moment estem
Una salutació!
Joan, doncs mira vaig anar tirant, a vegades amb el pilot autòmatic, però ja que hi era, doncs fins al final!
marta, doncs sí, ara toca esperar a veure què diuen i què fan ...
òscar, claríssim va quedar, i el que diu el llach és tan clar que fa molta tristesa!
marta, encara que allí ja no hi havia res, era la senyal d'haver fet la feina que hi veníem a fer!
:-)
Elvira, per la rambla catalunya s'anava molt més tranquil, pel que he vis per la tele. la diagonal durant dues hores va ser una llauna de sardines!
Gurmet, a mi m'ha semblat molt descriptiva. feia una mica (més) d'angunia veure als polítics fent una cervesa mentre la gent seguia manifestant-se. bé, el que passa sempre, ni més ni menys!
Gabriel, tan de bo sigui un moment especial! :-)
Ha sigut un plaer llegir-te! i gràcies per passar-nos els enllaços. A veure que passa ara. Tenim esperança.
Ep!
No et preocupis pel que diran els del país de més enllà. Ells volen desvirtuar-nos i,si s’hi escarrassen tant és perquè se’ls ha quedat el culet restretet, restretet.
Hem començat a caminar. I, si ho fem bé i ens hi posem, no ens aturaran. Que ho tinguin clar!
*Sànset*
Filadora, gràcies. estarem tots a l'espera ... amb esperança :-)
Sànset, no saps com m'agrada sentir-te dir això, i m'ho vull creure tal com ho dius, i tant! :-)
Publica un comentari a l'entrada