aquests dies llegeixo els diaris més que mai i amb més esperança que mai. abans em posava de mal humor llegir el diari. per això sovint ho evitava i quan ho feia passava pàgines depressa perquè no m’agradava el que llegia. pàgines plenes de declaracions de polítics que no feien res del que deien.
ara en canvi m’agrada llegir en detall els articles dels diaris catalans, parlen de les possibilitats reals de la independència, de les raons que existeixen per a fer-la possible. diuen que només cal que ho volguem. i ara som molts els que ho volem, encara que de moment no ens deixin saber quants som.
fins i tot m’agrada llegir el que diuen els diaris espanyols més rancis. parlen de la por que fan els independentistes. i s’han inventar històries cada cop més estranyes per a seguir-se convencent de que els independentistes catalans no tenen la raó.
l’article de carod rovira (avui 22-7-2010) em va acabar de convèncer de que per molt independentista que s’auto-anomeni ja no me’l crec. ell, com els polítics que han estat al govern darrerament, han demostrat fer ben poc per catalunya quan en tenien l’oportunitat. el seu comportament al govern (llepant el cul del montilla) m’els fa del tot increïbles. el seu discurs i els seus articles que un dia em van semblar agosarats ara em semblen molt conservadors.
l’article del manuel castells (la vanguardia 24-7-210) m’ha semblat una mica massa alarmista, però per les reaccions que està despertant crec que val la pena.
l’article de lopez tena (avui 24-7-2010) m’ha agradat. explica bé les possibilitats.
espero que la nova plataforma solidaritat catalana funcioni pel que vol funcionar. i si els partits establerts no hi volen prendre part, potser millor. d’aquesta manera no s’aiguliran els objectius.
9 comentaris:
de vegades tots necesitem que ens sacsegin una mica
no te sembla??
Bon dia,
jo també espero que funcioni la Solidaritat Catalana per la Independència o el Reagrupament o la Conferència o qui sigui; és important que sapiguem quanta gent som i, més encara, que guanyem presència al parlament de Catalunya. Més presència, més independència.
Els partits, és a dir, en Mas i en José Antonio DiL, per CiU, en Saura i en l'alt amb ulleres, per IU, i en tal que és d'Olot i en Ridao, per ERC, estan inquiets perquè tampoc no saben quanta gent votarà independència, oi?
De moment, poc diran què fer amb això, fins que no tinguin el mercat definit; ells han de manar a la carta, com en un restaurant, la clientela mana, és a dir, la gent. I no poden dir ni fer res que els hipotequi el futur, sobretot pel que fa a les seves nòmines.
Si hi ha molts independentistes, ho seran una mica més, sense excessos; si no, no ho seran.
Són polítics professionals per decisió personal, ningú els ha il·luminat per ser-ho; són ells, com a nació individual amb el suport de les seves famílies, amics i coneguts, els qui s'autodefineixen com a guies del poble, a pur d'eliminar contraris dintre dels seus partits.
Així com hi ha dones i homes nascuts per ser lliures:
BORN TO BE FREE
n'hi ha que de nascuts per ser reines o presidents:
BORN TO BE QUEEN.
De fet, quan ho són i els escriuen la biografia, sigui aquí o als USA, tothom ens explica que quan eren petits ja sabien que anaven a ser presidents o líders o quelcom de semblant. És un tòpic de les biografies dels polítics. Recordeu en Colom, el de CiU, doncs, fa vint anys ja anava explicant que de petit se li apareixia en somnis un querubí i li deia que anava destinat a la presidència de la Generalitat, que havia nascut per ser-ho. En Clinton, als USA, també explica la mateixa història, però l'hi deien els seus amics d'infantesa. A en ZP, a Lleó, també l'hi deien els seus professors d'universitat. És una manera de fer massa tradicional, ja utititzada al llarg de la història, dels faraons als borbons; la designació sobrenatural, incomprensible pels mortals que voten o observen com els hi manen.
Enhorabona pel bloc; és molt agradable de llegir.
Moltes mercès per l'atenció.
Salut, República de Catalunya i a reveure.
Molta gent s'ha il·lusionat amb aquest projecte de Solidaritat Catalana per la Indpendència. Els sesu impulsors, doncs, tenen la gran responsabilitat de respondre a les expectatives creades. Esperem que en siguin capaços!
Mira jo tinc esperances no en els polítics sinó en la gent, l'altre dia en un restaurant no podia evitar sentir la conversa dels de la taula del costat...parlaven de la possibilitat de declarar unilateralment la independència de Catalunya...la meva perruquera també es declara convençuda de demanar-la ...és a dir cada vegada més gent considera la idea, la possibilitat...i per cert la idea d'unitat de la solidaritat catalana em sembla molt bona , jo ja m'hi he adherit...
Jo també m'he adherit a Solidaritat Catalana. Cada cop sembla haver-hi més gent convençuda de la imperiosa necessitat de trencar amb Espanya; i això, al meu entendre, és un corrent que aporta nous convençuts. Quanta més gent se n'adoni que cada cop som més, i amb la inestimable ajuda dels espanyols, grans aliats dels independentistes catalans, estic seguríssim que és un objectiu que assolirem.
Moltes gràcies pels links, Kika.
sargantana, no sé sí és això, però ara sembla que n'hi ha bastants que estem bastant sacsejats! :-)
Josep, m'agraden les teves explicacions. de fet penso que el laporta té dues virtuts: 1) que és molt popular i gràcies a això aquesta plataforma no passa tant desapaercebuda com les anteriors i 2) que és prou ric com per no haver de dependre dels seus èxits polítics, i poder deixar la política (cosa que no poden fer els que en depenen econòmicament)
Albert, a veure, a verue, jo espero que sí!
Elvira, jo també ja m'hi he adherit. i espero que siguem molts !
Ferran, es veu que escrivíem a l'hora i no me n'he adonat fins ara ... jo també crec que la importància de comptar-nos és aquesta: quan la gent sàpiga quants en som encara en serem més! i per això mateix els fa tanta por comptar-nos! i per això mateix crec que és tan important que ens comptem!
Com tu, vaig llegir el sorprenent article del Carod, un home al qui li he perdut la pista. No entenc què fa, tot i que em sembla el tipus més sensat de l'ERC i a gran distància de l'egòlatra Puigcercós.
No puc entendre els motius de defensar la independència com a concepte insistint un cop i un altre en els empresaris i el comerç. Si defensa la independència com a projecte transversal, perquè parla tant d'economia? No crec que els quartos siguin realment un projecte que aglutini la gent.
Lluís, jo també era una gran admiradora del carod, però des de ja massa temps que només el veig inagurant coses en nom del montilla (el que fan tots els del govern) i m'he quedat sense heroi! ja no me'l crec!
Publica un comentari a l'entrada