stardate: reimagined (ii)

faré servir el mateix títol de l’apunt anterior per rescabalar-me de la poca feina que vaig fer quan vaig comentar el llibre ‘contra el vent del nord’ aquí.

dues persones que no es coneixen de res es troben per email. la raó és un error en l’adreça. l’error repetit sense voler, i la casualitat fan que les converses s’allarguin.

això exactament em va passar a mi. per això d’entrada el llibre em va enganxar.

la continuació de les converses per email fa que les dues persones vagin deixant anar detalls de la seva vida. i com que cada una no en sap res de l’altra, els petits detalls van alimentant la imaginació i les ganes de saber-ne més.

diuen que per email escrivim sense pensar tant com pensariem si ho haguéssim de fer en paper. la raó és que et poses davant de l’ordinador. escrius el que et surt. cliques a enviar. i ja està. ja no et pots repensar res del que has deixat anar.

com que normalment davant de l’ordinador estem sols, els pensaments deuen ser més lliures de restriccions socials. més del que ho són quan tenim la persona davant i li parlem. suposo que tot aixó fa que les converses puguin ser més riques i més íntimes.

cada vegada que escrivim és perquè volem rebre respostes. volem rebre respostes perquè són la senyal de que hi ha algú que està pendent de nosaltres. això és aliment per l’ego. i aquest sempre crea addicció.

per altra banda, el missatge arriba molt ràpid a l’altra banda. i torna tan ràpidament com l’altra persona és capaç de respondre. això alimenta l’addicció.

i això és el que passa als protagonistes del llibre, i segurament a qualsevol altra persona que poc o molt faci servir l’email (o no?).

a mi segur que si. per això durant un temps em vaig resistir a posar adsl a casa. volia desengantxar-me, i necessitava posar-me restriccions. ara crec que ho tinc bastant més controlat ... tot i que si he de ser sincera, tinc els meus dies i les meves temporades.

ara bé, als protagonistes del llibre els costa decidir fer un pas més enllà de l’email. conèixer’s en persona tindria l’avantatge de satisfer les curiositats dels dos, però el desavantatge d’acabar amb un tipus relació per començar-ne un altre. això els fa por. i això és la raó que permet fer-ne una història per un llibre.

i precisament això a mi no m’ha passat ni em passarà. no sé si per massa impaciència o per massa curiositat, més aviat m’inclino per obrir la gallina dels ous d’or i veure que hi ha dintre. i per això no podré escriure un llibre amb la història de la meva vida.