has estat la meva inspiració d’uns quants apunts. l’estil que faig servir al blog sovint no és molt directe, però jo diria que coneixent de primera mà les experiències a les que fan referència hauria de ser fàcil per tu identificar-los.
en canvi em dius que no n’has identificat cap. potser alguns no els has llegit. potser altres no els has entès.
com que no faig servir etiquetes, segurament la recerca dels apunts ‘teus’ no és massa fàcil. encara que si fes servir etiquetes no n’hi hauria posat cap amb el teu nom, i la recerca tampoc seria et gaire més fàcil.
aquest te’l dedico en primera persona. perquè no hi hagi lloc per dubtes. espero que no tinguis problemes en identificar-lo. i te l’escric facilet perquè quan ho facis el puguis entendre a la primera. encara que te’l llegeixis molt depressa.
de fet te’l faig curtet perquè així, quan em diguis que l’has descobert, me’l puguis explicar tot sencer. a mi em farà contenta.
petons
18 comentaris:
...ja passa que no ens entenen... però segur que aquest li obrirà els ulls :)
Són macos aquests missatges tan indirectament directes, hi veig complicitat i tendresa.
Us felicito ( encara que no em crec gaire que no s´identifiqui... no t´estarà demanant una mica més d´atenció? ;-)...no he dit res , eh!)
Per què fer tombs?
Ara només cal llegir-lo.
*Sànset*
mm, doncs això que no s'en adoni de res, no està tant malament! Si t'ho mires per la part positiva, pots dir sempre el que vulguis, per bé o per mal, sense haver de pensar que si s'ho prendrà així o aixà...
( Ps! Pais secret: a mí, m'ha semblat que qui demanava una mica més d'atenció era ella... (?) :-)
Tot depèn de si tu pretenies que s'hi veiés o no... :-)
Agnès, ara que ho dius...potser sí, jeje. A tots ens agrada que en cuidin una miqueta, no?
Kika, al loro!
Kiko, al loro també!
Kika, no entenc res del que dius ets un pur enigma... clar que per a tu el broquil ja està florint oi?
:)
Ull de cuc, si és que se'l mira! :-D
Pais secret, indirectament directes o directament indirectes, sóc jo la que demano atenció segur. ell ... no ho sé!
Sànset, aixó, això. ja veurem com s'acaba :-)
Agnès, d'això no en pots estar mai segura ... perquè fins i tot missatges ben neutres i sense intenció poden acabar tenint conseqüències. ara bés respecte a l'atenció l'has encertat. i tant que estic demanant atenció: a crits! :-)
Rita, pretenia reflectir els pensaments en una situació determinada. i entenc que qui no coneix la situació ha de fer servir la imaginació, però que que és clar per qui la coneix... de fet, això és el que faig sempre. encara que potser, no prou bé! :-)
Pais secret, m'ha agradat això! tots al loro! :-D
jaka, o bé sí que ho has entès o bé qui no ho enten sóc jo :-)
Vols dir que l'estimat en qüestió, quan llegeixi aquest post, no s'ho prendrà malament? Això de "te l'escric facilet perque (...) puguis entendre'l"... que no se t'enfadi!
Ferran, ei, que he dit facilet perquè el puguis entendre si el llegeixes molt depressa. però potser tens raó. potser m'he passat! ai, com sou els homes! :-)
Si els ho fas fàcil s'enfaden i si no ho dius directament també. No saps mai que dir, o com dir-ho, oi?
la comunicació a vegades té poc de comú..
Joana, no serveix per res. és el que hi ha! :-)
lolita, he, he, molt bona aquesta! una bona contradicció! :-)
una paraula: bàsic.
són bàsics i els ho has de posar tot davant del nas!
Doncs si no l'entén aquest....que s'ho faci mirar...no?
rits, i a vegades ni així! :-)
Elvira, doncs sí, potser és així de greu! :-)
Mai m'havia sentit tan home, després de llegir els vostres comentaris! ;)
Ferran, he, he :-) i això és bo o dolent? ;-)
Publica un comentari a l'entrada