quan arriba el vespre estic cansada. ja no sé com posar-me la sofà. tot em fa nosa. el meu pensament racional em diu que vagi a dormir. que ja tinc una edat i he d’assumir les meves limitacions. llavors fas que em passin tots els mals i el pensament racional desapareix. estic a punt pel que sigui.
al matí quan em desperto penso que m’agradaria seguir dormint. que no n’he tingut prou. per això em poso el despertador una mica abans de l’hora que m’he de llevar. per gaudir de la somnolencia una mica més. deixar-m’hi caure de nou. però fas que aquest desig se’n vagi de sobte, i que estigui més desperta que mai. a punt pel que sigui.
ens hem entretingut. és tard i farem tard a la feina. el meu pensament racional diu que ja és hora d’acomiadar-nos. i quan ens fem el petó de comiat, de cop tot canvia. res de racionalitat. hi ha alguna cosa que ho domina. i ens deixem dominar.
m’agraden aquests canvis de rumb.
19 comentaris:
En els dos primers paràgrafs em retrates; la resta és plenament teva: el meu rumb és inamovible.
Doncs no se, deu ser l'època però jo també vaig plena de son!
és que un camí guanya molt si, de tant en tant, hi ha un canvi de rumb, ni que sigui petit !! ;)
Un petó que et fa canviar el rumb del dia...
;-)
Ja em puc muntar la pel.licula d'aquest post.
Kika, tu tens cops amagats...m´ha encantat aquest canvi de rumb. Segur que veuràs tot el dia en tecnicolor avui, i apunt pel que sigui...
deixar-se anar, fer allò que saps que no has de fer, tampoc és tan mala cosa :)
pere, però en els primers paràgrafs també hi ha un canvi de rumb ... o això és que jo intentava dir ... potser no ets tan inamovible :-)
Joana, la calor ho fa això, però no en fa tant de calor. potser les ganes de vacances :-)
Carquinyol, i segons quins canvis de rumb et fan oblidar tan la resta que et poden fer perdre :-D
Agnès, si? i com és? si te l'imagines tal com la penso jo és molt bona! :-)
Pais secret, doncs sí, el dia llueix més del compte :-) i apunt per anar canviant el rumb tantes vegades com es pugui :-)
Clidice, a vegades és bo fer-ho per la sensació positiva que deixa el fet de trencar alguna norma. a vegades és bo fer-ho només perquè és plaent! :-)
Semblen uns canvis de rumb agradables. Ja en pots estar contenta!
*Sànset*
Quin post més bonic! ;)
A PUNT PEL QUE SIGUI!
Sànset, són molt agradables i em fan molt contenta :-)
Filadora, ;-)
Que macos aquests canvis de rumb!! de veritat :) a mi no em canvien... quan em quedo desperta ell també ho fa, i quan m'haig de llevar i no vull, fem el "ronso" junts ;)
Els matins són difícils. Per la nit, tb, no puc parar de pensar en coses. Em costa agafar els on per això. Pel matí, tan de bòlit per a arribar a la feina, que ja no penso en res!
m'encanten les situacions que canvien de rumb amb aquesta facilitat... i les persones que són capaces de rebre-les amb aquesta bona predisposició...
saber-les gaudir denoten una gran saviesa de la vida...
ptns
Doncs que bé començar així el dia!!! No fer el que s'ha de fer és sempre bó
Ull de cuc, és que tu deus tenir més energia que jo :-) a mi ja em va bé que em canviïn :-D
Albert, hi ha coses per les quals val la pena perdre la son, i segur que són millors que anar de bòlid :-D
mar, si t'inciten a aprofitar el moment, és fàcil decidir fer-ho :-)
Joana, si es presenta alguna cosa millor que el tocaria fer, seria una llàstima deixar-la perdre :-)
Aquests canvis de rumb són els millors... ;D
Doncs això un canvi de rumb ens fa falta!
joanfer, i tant! :-)
Elvira, són un molt bon remei per moltes coses :-)
Publica un comentari a l'entrada