dimecres, de juliol 15, 2009

stardate: trobo que té raó

diuen que ens han donat o hem aconseguit no sé quants milions.

alguns troben que és massa, altres que és massa poc, altres que és just, altres que no s'entén.

n'hi ha un que ho ha explicat així:

finançament anterior: fins ara cada any ens han estat robant 100.

finançament de l'estatut: vam signar un contracte pel qual només ens en robarien 50 cada any.

finançament actual: el que faran serà robar-nos-en 80 cada any.

això ho he trobat clar i convincent.

qui ho ha dit ha estat el xavier sala-i-martin aquest matí pel rac 1.

sovint no em convenç, però avui en això trobo que té raó.

10 comentaris:

Clidice ha dit...

tens raó, ha estat convincent. I davant d'això com és que encara no hi veig la gent "a la ratlla" amb el passaport a la boca? (ja m'enteneu)

miquel ha dit...

Jo, que no n'entenc de números, tinc la snsació de viure en un Estat que és una olla de grills i en un país que també. En fi, més desconcert que altra cosa, i presento que durarà.

MARTELL DE REUS ha dit...

Precisament es tracta d'això: d'un atracament a mà armada que dura des de l'any 1714.

Ramon ha dit...

Aquest matí també n'han dit una de molt bona, de no sé qui...
"En España nos quieren, però no nos aman" (Com moltes parelles)

kika ha dit...

Clidice, de fet el mateix xavier va donar idees respecter a això que tu dius en la mateixa conversa de la radio. una de les coses que va dir és que no s'enten que ens conformem en alguna cosa que no sigui zero!


Pere, ho dius molt bé: desconcert en comptes de concert! he, he,


Martell, ja sabia jo que aquesta t'agradaria! :-)


Ramon, i una altra de bona la va dir ahir l'espe: que madrit és una comunitat bilingüe!
alguns foten tant pena que fan llàstima!

Clidice ha dit...

no tinguis llàstima de l'Esperanza Aguirre, que pertany al club Bildelberg i això és pertànyer a l'elit dels que manen al món. Aquella senyora, com més lluny, millor.

kika ha dit...

Clidice, no deu ser llàstima, em dec haver explicat malament, però com poden ser tan burrus!!! sí, al final és llàstima, perquè de tan burrus ens fan mal a tots!

Joana ha dit...

Ni entenc de números, ni de política, de fet és que no m'agrada cap de les dues coses. Si més no és entenedor i com que ho manipulen tots com volen, acabem sent uns insolidaris. D'altres comunitats no es fa aquest "mercadillo" sobre el finançament i de ben segur que surten més ben parats.

José Luis Ferreira ha dit...

No me sé las cuentas con Catalunya. Me sé un poco las vascas y no me siento muy a gusto pensando que no contribuimos lo suficiente a la cosa pública. La causa es el Concierto Económico y el cálculo de Cupo, que da mucho poder de negociación al Gobierno Vasco (y a las Diputaciones).

Para que os sintáis más queridos, soy de los que piensa que a España le hubiera ido un poco mejor de haber sido Aragón y no Castilla la corona hegemónica.

Pero igual lo digo porque soy de Bilbao.

kika ha dit...

Joana, hi ha molta gent que diu que al final tot el que preocupa als que decideixen tot això es la imatge. la imatge que donen els catalans davant els altres: pitjor imatge millor per ells... és una lectura fàcil, però després de tot potser és veritat.

José Luís, el problema fundamental del estado espanyol deben ser los sesgos que tenemos cada uno. hay tantos y son tan variados... que no hay manera de encajarlos todos :-D