dilluns, de maig 25, 2009

stardate: ambició?

quan havia de començar a treballar em van dir: voldries aquesta feina? jo no sabia gaire de que anava ni si seria capaç de sortir-me’n, però vaig pensar que el que me la oferia ho devia tenir més clar que jo.

això va ser només el començament. fa més de vint anys que aquesta situació és repeteix. perquè no fas això? si no entenc ni que és, vols dir que ho podré fer? va, doncs ho provaré.

hi ha hagut coses que han sortit més bé i d’altres més malament, com era d’esperar. però davant de totes i de cada una sempre he tingut el dubte de si ho havia de fer, i la por de si ho sabria fer.

que les coses em surtin més bé o més malament no em preocupa gens. només faltaria. ningú és perfecte i jo menys. per tant entenc que és completament normal que d’algunes coses me’n surti i d’altres no.

el que em fa sentir malament és la sensació que tinc davant el desconegut. la por de no saber on trepitjaré si dono un pas més.

i per les reaccions que veig en la gent del meu voltant aquesta sensació no sembla normal. la majoria de la gent camina endavant aparentant la seguretat de saber on posaran el peu i de saber on van. i suposo que no son només aparences. saben el que volen. tenen ambicions.

m’agradaria molt poder tenir aquesta actitud. però no ho he aconseguit mai. em sembla que el que fa la diferència és saber cap on vas. tenir clar que vols aconseguir i com t’ho has de fer. i això es deu aprendre si t’ho expliquen. deu ser com si anessis per la vida amb un mapa on hi ha el camí assenyalat.

però si vas sense mapa, quina ambició pots tenir?

6 comentaris:

Carquinyol ha dit...

No et refiïs d'aquesta seguretat que molts irradien, que de vegades no és més que pura façana.

Jo la veritat és que l'única ambició que tinc es poder passar temps amb els que estimo i fent les coses que m'agraden, per a mi la feina només és un mitja per a viure.

Clidice ha dit...

Com el carquinyoli, a la feina cal tenir clara la mesura de la teva esclavitud. Cal treballar per sobreviure i cal fer la feina ben feta, però la vida ens espera allà a fora :D

miquel ha dit...

Dona, jo entenc que una de les pretensions que podem tenir a la vida és l'ha d'aconseguir, com a mínim, una moderada felicitat. Alguns planifiquen com aconseguir-la i altres no; després surt com surt.
En la feina, pel que sé i veig, hi ha molt incompetent, potser perquè moltes vegades resulta difícil que la feina es converteixi en part de la vida. Ho entenc.

Mon ha dit...

crec que aquesta aparença externa que mostren algunes persones s'amaga molts cops fracassos i por

Agnès Setrill. ha dit...

L'ideal seria que tothom fés bé la feina fins on pugués arribar...i no calgués demanar més.,però molts cops no és així. Hi ha perfectes incompetents en moltes feines, i molta gent amb un gran potencial en feines més mediocres...
Si a tu t'han ofert varis cops de canviar a millors feines, deu ser per alguna cosa, dic jo!

A mi les es persones menys ambicioses m'irradien més confiança.

kika ha dit...

Carquinyol, sí que n'hi ha molts de fantasmes sueltos... però vols dir que tots ho són?

Carquinyol i Clidice, jo també fa bastant temps que vaig decidir minimitzar el temps que dedico a la feina, perquè més m'estimo fer altres coses. però axiò no determina una falta d'ambició: encara que només vagis a treballar el temps just (per cobrar :-)) has de pensar en què hi fas, què hi vols fer, ... i aquí l'ambició hi deu jugar un paprr, no?


ui, pere, la felicitat, que difícil que més paralar d'això... em sembla que no en sé. i encara menys, planificar la vida per aconseguir-la! per on es comença? :-)
per altra banda, la meva feina m'agrada molt (almenys la part m´s important i relevant de la meva feina) i en un sentit no m'importa gens considerar-la com a part de la meva vida. ara bé, sempre que sigui una part controlada, i que deixi espai per a tota la resta :-)

mon, com deia al Carquinyol, jo també crec que hi ha molts fantastasmes, i em penso que molts s'han tornat fantasmes deguts a pors i a inseguretats...no sé, pitjor per ells, suposo.

Agnès, canviar de feina, encara que t'ho ofereixin no és necessàriament bo. com bé has dit, hi ha molts incompetents en molts llocs, i gent amb poc criteri per tot arreu.
per altra banda, les persones molt ambicioses sí que a vegades sembles de poc fira i potser poder resular incòmodes, però una mica d'ambioió ajuda a anar endavant ... al menys a a clarair les idees ...