dimecres, de desembre 17, 2008

stardate: endevinar


quan tinc una persona davant m’agradaria saber els seus gustos, les seves il·lusions, els seus desitjos, les seves pors, les seves manies... suposo que una raó és la curiositat, però hi ha altres raons, potser més pràctiques. la interacció segur que seria més bona: menys malentesos, menys confusions, més capacitat d’oferir satisfacció.

els gustos i els desitjos són difícils d’endevinar. són informació privada de cadascú. escoltant el que diu l’altre i observant el que fa em puc anar fent una idea. però és molt difícil encertar-ho.

si tant sovint fem servir mentides i auto-enganys fem encara més difícil que els altres puguin endevinar el que ens agrada, el que ens interessa, el que no podem suportar, el que ens fa il·lusió.

aleshores, quan volem fer content a algú, em sembla que tenim dues estratègies:

o bé creure en el resultat de totes les observacions que tenim i pensar que hem endevinat els seus gustos, o almenys aproximadament.

o bé pensar que el que li agradarà és el que ens agradaria que ens fessin a nosaltres.

així doncs, aquests dies que, més o menys tothom ha de prendre decisions sobre els regals de nadal, maneres de fer feliç a la gent, tinguem present que si fem servir la primera estratègia no està clar que l’encertem. encara que haguem fet l’exercici d’escoltar, observar i fer l’esforç d’intentar endevinar, com que tantes vegades els nostres comportaments amaguen el que de veritat som, ens podem trobar molt lluny del que faria feliç a la gent a la qual volem obsequiar.

per altra banda, si fem servir la segona estratègia no tenim cap garantia d’encertar-ho, però sí que ens estalviem la feina d’haver de posar-se al lloc de l’altre, i també ens estalviem el temps i l’energia que faríem servir per intentar endevinar què li podria fer il·lusió.

per això al final, quan cagui el tió o arribin els reis, potser que el que ens portin no sigui allò que de veritat voldríem. però en cada un dels regals hi podrem trobar una mica del pensament que les altres persones ens han dedicat.






6 comentaris:

Dan ha dit...

Espero que en el meu cas apliquin la primera estratègia, no sigui cas que em trobi amb unes arrecades, un bolso o uns sostenidors. No sabria quina cara posar!
:-DDDD

kika ha dit...

vaja! doncs espero que estiguis de sort! :-)

Agnès Setrill. ha dit...

Doncs si, fa una mica de ràbia, quan coneixes algú,és un dir,li has de fer un regal i no tens ni idea dels gustos que té, si una cosa que a tu et sembla resultona, ho trobarà una rucada, o si li encantarà....buff!

Amb lo maco que es trobar una cosa que saps que a l'altre li encantarà, i tenir ganes que arrivi el dia per veure-li la cara!

Agnès Setrill. ha dit...

Però que me'n dieu de la gent que MAI, endevina el gust de ningú?

a)Li importa un pito!

b)Ho ha comprat depressa i correns.

c)Li havien regalat a ell/a i no sabia que fer-ne?

d)Es una mena de boicot al costum de fer regalets actualment innecessaris?

Anònim ha dit...

Doncs a mi els regals m´agrada fer-los quan trobo la cosa(i per cosa s´hi pot entendre tantes coses... materials o no...)encara que no sigui un dia en concret. De fet de regals en faig pocs i tot i així encara la cago!

kika ha dit...

dan: per cert, tu tambés deus estar pensant en aplicar la primera, no? si no malament rai :-)

agnès: clar, si ho saps segur ja saps molt!

agnès: en qualsevol deu ser que no hi pensa prou!

ia: així t'estalvies la pressió d'haver de pensar per força. pots dedicar-t'hi relaxadament...

per cert, recordo un dia que anat per la muntanya ens fam auto-forçar a fer regals els uns als altres en plan amic-invisible, i no va ser gens greu, al contrari!