* M'exalta el nou i m'enamora el vell
* Si pogués acordar Raó i Follia
* M'exalta el pler, mes l'angoixa m'atura
* I al bo i al mal em don i
allarg la mà
* Despulla els ulls i, casta, vela el sexe!
"amb
i per la llengua" (1931)
"Per a molts de nosaltres,
partidaris de l'ús integral i exclusiu del català, adversaris del bilingüísme
en tant que aquest suposa el reconeixement de l'existència d'una llengua
oficial amb la qual cal alternar i no una simple llentua exterior, útil per a
l'expansió comercial, el català no és una llengua més bella, ni més dolça, ni
més aspra, ni més expressiva, ni més pintoresca, ni més antiga que les altres
llengües de la llatinitat. I si té cap d'aquestes virtuts o d'aquestes
imperfeccions no ho hem fet valer per a legitimar la nostra intransigència. El
nostre deler pel recobrament total de llur llengua pels catalans és fisiològic.
En reclamem l'ús com un presoner el de les mans o dels peus endogalats,
perquè ella i només ella representa íntegrament la nostra llibertat. No
ignorem que milers de catalans que cobreixen llur indigència patriòtica amb himnes
i banderetes barrades o tricolors refusen de col·laborar a l'obra del
recobrament lingüístic. Llur frase, però, no tardarà a ésser proclamada.
[...]
Qui dintre Catalunya protegeix la premsa no catalana o qui dins les
corporacions, ateneus, sindicats, etc., no defensa fins a la més ardida
intransigència l'ús integral del català, manca a un deure elemental i traeix
els destins de Catalunya."
punts
de meditació catalanista (1934)
"El Catalanisme revolucionari,
un cop al poder, tindria com a tasca precisa i immediata la desespanyolització
de les terres catalanes. Amb tenacitat i duresa: des de la implantació radical
de l'unilingüisme fins a l'enderrocament dels circs taurins i la prohibició
sense reserves de qualsevulla manifestació de flamenquisme espiritual, moral o
físic, literari o espectacular, o de tipisme castís [...]
La Revolució catalana i catalanista és, per essència, futurista, això és,
antitradicionalista, actual i europea."
"El catalanisme polític és
representat per la tendència general dels catalans a reclamar el reconeixement
de llur comunitat com a nació lliure i per llur afany persistent a donar a
aquesta comunitat una estructura estatal. Amb mots clars: la independència
espiritual en l'ordre de l'esperit; la independència nacional en l'ordre
polític. El problema és simple. [...]
Per al restabliment de la llengua catalana, la llengua centro-peninsular era
una nosa, un microbi nociu, que cal combatre per tots els mitjans, del qual cal
immunitzar la novella adolescència del català. Per a alguns, això és un
sentiment vague, una romàntica aspiració; per a d'altres, una voluntat. ¿És
lícit de creure que per a l'elevació lingüística del català hom podia seguir
altre procediment que el d'allunyar-lo de tot contacte del castellà o espanyol?
Això no és menyspreu per aquest idioma: és amor i voluntat pel català. ¿Hi ha
un dany per a la cultura en aquest isolament? Si de cas, no serà per a la
cultura catalana. [...]
A cada nació, un Estat, s'ha dit; però és més: a cada cultura li cal un Estat.
I per a la protecció, l'expansió i el domini de la cultura catalana, un Estat
protector urgeix, si no es vol la seva desaparició imminent."
"El
catalanisme essencial" (28-5-1936)
"Tant més que treballàvem tants
d'anys durament i coratjosament per la causa final de Catalunya -que és la
incorporació com a entitat espiritual independent a la cultura universal.
Allà on dèiem "Catalanisme" molts han posat "Autonomia"
també; quan crèiem molts que calia catalanitzar d'arrel, molts d'altres han
cregut que el més urgent era "republicanitzar" a la manera
castellana, o provincianitzar a la francesa o a la moscovita. L'autonomia ha
esdevingut a leshores un tema abstracte, fàcil de defensar, de Barcelona
estant, en mal castellà, en diaris provincians entre la ressenya d'una corrida
de toros i un discurs, tot eloqüent, d'algun ateneista madrileny embriagat de
la seva pròpia eloqüència."
J:V: FOIX Obres completes/3. Articles i
assaigs polítics. Barcelona, Ed. 62, 1985
