stardate: 4 portes

és una casualitat que en tots els llibres de la kate morton hi hagi una porta a la portada? 

me n'he llegit dos i potser m'hauré de llegir els altres dos per poder saber la resposta.

encara que a les versions catalanes (i castellanes) això no passa!

 

stardate: l'atenció

"la meditació [serveix] per a tenir una ment sana"

"una petita migidada reinicia el cervell"


"el teu enfocament determina la teva realitat ... això deia Yoda a La Guerra de les Galàxies i qualsevol científic cognitiu estaria d'acord amb ell"

"l'atenció és com un múscul mental que s'enforteix a mesura que s'exercita"

"en comptes de pensar que el seu cap és un idiota pensarà: vaja, ja torno a estar enfadada. i la diferència és gran
...
permet tenir major llibertat interior, et pots recuperar molt més ràpidament d'aquest enuig"

stardate: avui ...

100 CURIOSITATS DE LA MEDICINA

De la farmaciola dels neandertals a la teràpia gènica

Daniel Closa i Autet

Epidèmies d’origen desconegut, antimatèria per mirar l’interior del cos, sang de color verd, malalties virtuals, un gen que ens fa estúpids, els remeis que feien servir els neandertals, els problemes de la medicina a l’espai, el trasplantament més fastigós imaginable, sagnies medievals i teràpies gèniques. La medicina és molt més que la lluita contra el càncer i l’alzheimer. Des de la més remota antiguitat els humans hem lluitat contra les malalties, en una història plena d’anècdotes que van des del més absurda fins a les més brillants.


Daniel Closa i Autet (Barcelona, 1961) és doctor en Biologia i investigador del CSIC. Actualment dirigeix un grup de recerca a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona. El 1994 va guanyar el Premi de Novel·la Científica amb la novel·la Tots som parents. També és autor d’obres de ficció, com Setembre de passió i El secret de l’almogàver, i de divulgació científica, com Blocs de ciència, 100 enigmes que la ciència (encara) no ha resolt, 100 mites de la ciència i 100 invents que han canviat el món. És col·laborador de diferents programes de ràdio i televisió i autor del blog Centpeus de divulgació científica.

AVUI A LES 8 DEL VESPRE

PRESENTACIÓ A CÀRREC DEL SEU AUTOR A 

L'ATENEU MULEI  DE MOLINS DE REI

CARRER PONENT 15,

COM ARRIBAR-HI

stardate: avui ... pessimisme

tinc dies de clar optimisme. quan sembla que les coses avancen pel bon camí. que els esforços van donant el seu fruit. que està clar el que la gent vol. que els polítics no tenen més remei que portar a terme les demandes de la gent. que de fet ja ho estan fent. que si van a poc a poc es perquè ho estan fent bé. no és fàcil però ens en sortirem.

però avui no. avui és un dia d'aquells de clar pessimisme.

stardate: i ara què?

diuen que si el rajoy no ens deixa fer la consulta, aleshores la faran amb la llei de consultes catalana. i si els de madrit tampoc ho permeten aleshores faran unes eleccions plebiscitàries.

no pot ser que aquest sigui el pla, perquè:

a) ja sabem que el rajoy no ens deixa fer la consulta (quantes vegades mes ho ha de dir perquè ens quedi clar?)

b) la llei de consultes catalana fa temps que està a punt (si més no, ho hauria d’estar amb el temps que fa que la remenan), i ja es podria fer servir.

c) les eleccions plebiscitàries ja les vam fer l’any passat (eren unes eleccions basades en el dret a decidir, tenint en compte un acord que ¾ parts del parlament va signar al setembre del 2012).

sembla ser que segons ells podríem estar tota la vida donant voltes al que diuen de madrit, i al que contesten de la gene, i torna a començar. i d’aquesta manera esperar que s’acabi la legislatura i en comenci una altra.

no es pot córrer, diuen, perquè les coses s’han de fer ben fetes. estem fent estudis. estem fent passos. estem parlant en secret. si a madrit no ens dónen suport necessitem anar a buscar-lo a l’estranger. hem de fer que el món sàpiga el que ens passa. que s’adonin de lo guais que som nosaltres i de lo dolents que són ells, i així ens donaran suport.

i ens ho vam creure i, com que dura, encara ens ho creiem. i després de la mani fem campanyes d’informació perquè tothom estigui molt ben informat de cara a poder decidir bé quan arribi la consulta. i fem cadenes humanes que baten tots els rècords amb moltes fotos perquè el món ens vegi i al·lucini. i com que encara dura i durarà, ja em fa por quina una se n’empescaran pels propers mesos.

alguns també diuen que si fem una consulta que segons madrit sigui il·legal ens portaran els tancs als col·legis electorals per evitar que puguem votar i potser intentaran tancar algun governant a la presó.

doncs vale! que ho intentin! aleshores si que tindrem tota l’atenció internacional que ens interessa: aleshores si que haurem demostrat al món qui són els guais (que demanen pacíficament poder anar a votar) i qui són els dolents (que envien els exèrcits a prohibir una consulta popular)

jo dubto molt que res d’això passés. els de madrit se’n guardarien prou de fer res d’això pel seu propi interés. però de fet, si passés seria la millor manera d’aplanar el camí cap a una declaració unilateral d’independència exitosa.

per tant, hem tirar endavant amb el procés. hem de fer el passos que creiem necessaris independentment del que diguin des de madrit. no hem de tenir por. enlloc està escrita la millor manera d’aconseguir la independència. ens l’hem d’inventar nosaltres. per això fem el que fem no ens podem equivocar.

hi ha moltes incerteses que no hem de permetre que ens aturin: les hem d’encarar i les hem de resoldre. i al final podrem explicar al món com es pot fer un procés de secessió civilitzat i pacífic. i la història podrà explicar que al segle xxi ja no calien guerres ni conflictes per crear països nous.

stardate: els nostres demòcrates

és cert que en un estat de dret les lleis hi són perquè es compleixin.

però un estat de dret no és necessàriament bo. només ho és si les lleis són justes.

un estat de dret pot ser una dictadura on les lleis no tenen perquè ser justes, perquè són decidides per uns pocs que potser no tenen en compte el que vol la gent.

en un estat de dret que sigui una democràcia és més probable que les lleis siguin justes, però no està del tot garantit. ja que si es dóna el cas que el govern es forma amb una majoria absoluta, aleshores les lleis són decidides per uns pocs. els resultats poden acabar sent molt semblants als de una dictadura.

o potser que sense majoria absoluta es formi una coalició de govern que no pugui portar a terme la voluntat d’una majoria de la població, perquè aquesta majoria està sobretot representada en l’oposició i només alguns dels membres de govern la comparteixen. en aquest cas, tampoc està garantit que totes les lleis siguin justes.

en democràcia la gent tria representants perquè vetllin pels seus interessos. en una democràcia de qualitat, els representants s’interessen per saber el que vol la gent per poder actuar en conseqüència.

però quan hi ha immensos clams populars que es manifesten repetidament, i els representants ni s’immuten. o pitjor, els nostres democràtes surten al carrer a demanar que es prohibeixi fer una consulta. quina garantia ens ofereix l’estat de dret?

el que cal perquè un estat de dret funcioni és la voluntat dels polítics d’escoltar a la gent i de procurar fer tot el que estigui a les seves mans per garantir el benestar de la gent. només si els polítics volen les lleis seran justes. tot és qüestió de voluntat política.

stardate: no cal parlar-ne

ens vam retrobar. ara ja ens coneixem bastant, però no del tot. amb prou confiança per fer preguntes i amb prou ignorància per fer-ne moltes.

va començar com un interrogatori personal sorgit de la curiositat produida per algunes pistes que havíem anat compartint en el temps que feia que ens anàvem trobant. ella es va deixar interrogar i va suggerir que continuéssim la roda. totes hi vam estar d’acord. i els interrogatoris, d’una en una, es van anar succeint.

comencem des del 1978. va ser el punt d’inici de totes. no sé perquè. potser perquè les històries aleshores començaven a ser interessants. d’entrada ens vam centrar en experiències vitals relacionades amb la feina. amb això ja vam passar una llarga estona molt interessant. però es veu que ni ens va cansar ni ens va avorrir, perquè tot seguit vam decidir recomençar una roda nova. aquest cop el tema eren experiències vitals relacionades amb l’amor. o era el sexe? i d’una en una vam anar fent repasos individuals. vam començar al 1978 tambe? tampoc ho recordo. el que si recordo és que aquesta segona roda tampoc ens va costar ni ens va cansar. també va ser molt interessant i ens ho vam passar molt bé.

ara bé, després, quan ho recordo, em ve molt mal rollo. i es que al cap d’avall, dels homes millor no parlar-ne.