stardate: reciclant records

una de les primeres feines que em vaig proposar aquest estiu va ser fer neteja dels armaris. vaig decidir que ja era hora de llençar tot allò que tinc des de temps immemorials i fer lloc per coses noves. dit i fet, m’hi vaig posar. com ja em temia hi havia algunes coses fàcils de llençar i d’altres que més difícil de decidir desprendre-se’n. vaig optar per fer dues piles. una amb allò que anava directament a la deixalleria i l’altra amb aquelles peces que em feien venir nostàlgia. això va fer que la primera feina resultés més senzilla i ràpida.

la segona feina que em vaig proposar va ser decidir que feia de la pila de roba de la nostàlgia. com ho podia fer per mantenir unes peces que feia mil anys que tenia i que no em posava sense que fessin nosa? al començament me la mirava esperant que em vinguéssin idees. i les idees van anar venint.

el vestit que m’havia comprat pel bateig de la primera neboda:

i el forro del mateix vestit:

aquella camisa que m’agradava tant:

el vestit d’una nit inoblidable:

la samarreta que no hagués volgut llençar mai:

de moment només m’han sortit coixineres però ja tinc noves idees per altres coses.

stardate: la carta

la carta havia de ser enviada abans que acabés el juny, i encara no entenc perquè s’ha retrassat fins a finals de juliol.

la carta va ser enviada el divendres al vespre. diuen els entesos que les notícies que succeeixen en divendres tenen menys ressó mediàtic. imagino que per això els consells de ministres els fan en divendres. i també imagino que el mas va decidir enviar-la en divendres per aquesta raó.

sembla ser que ho va aconseguir ja que els diaris n’han parlat ben poc, i les televisions, a part de tv3, no n’han dit res, tal com explica aquest article de l’ara (la carta de mas no existeix). 

les reaccions dels polítics i mitjans espanyols les podem preveure amb molta exactitut, per aixó no m’estranyen gens. ara bé:

per què el mas ha esperat a l’últim divendres de juliol a enviar la carta? 

per què no la va enviar dins el termini previst pel pacte? 

per què va esperar a finals de juliol? 

per què ho va fer un divendres? 

per què no hi va afegir l’informe del catn si ja el tenia? 

(li va dir al rajoy que li ho enviaria al cap d’uns dies, per què?)

stardate: recordant

he pensat en un apunt de fa anys que fa referència al tema de l'últim apunt


stardate: fecundacions diverses


http://kikaslog.blogspot.com/2009/02/stardate-fecundacions-diverses.html

stardate: la reproducció assistida, cal que la paguem entre tots?

avui també toca desacreditar el pp per les seves decisions. ells sempre amb tan mal criteri. és que es deuen entrenar molt per fer-ho tant malament.

el tema d'avui és la discriminació que patiran les solteres i lesbianes espanyoles per part de la sanitat pública quan siguin excloses de la reproducció assistida. aquesta és la proposta que fa el pp, mínimament dissimulada ja que la condició que imposen és un certificat d'esterilitat.

per altra banda, gràcies a aquesta notícia ens assabentem que a catalunya ja fa temps que la reproducció assistida està condicionada, més i tot del que demana el pp, i que per tant també discrimina solteres i lesbianes.

de fet, les condicions catalanes requereixen que siguin parelles heterosexuals de més de 18 anys amb més d'un any de relacions sexuals no protegides. a més n'exclouen les parelles que ja hagin tingut un fill, les parelles grans (si la dona té més de 40 anys i l'home més de 55), les dones que s'hagin fet lligament de trompes, les parelles que hagin fracassat en tres tractaments previs, i les dones amb poca evidència de baixa reserva ovàrica.

si les comparem no hi ha gaire diferencia. potser la llei catalana detalla més les condicions d'esterilitat. però vaja. en tots dos casos les condicions requerides ofereixen marge per interpretacions variades de cada cas, és a dir, per fer trampes.

la justificació en els dos casos és que la sanitat pública s'ha de fer servir per qüestions terapèutiques. i  ni en això els metges es posen d'acord: els de la seguretat social ho aproven (ja que això els treu feina) i els de les privades concertades ho desaproven (ja que això els redueix el negoci).

els meus dubtes van més enllà de les crítiques i defenses que he sentit pels mitjans. jo (a la meva edat i sent dona) encara no he entès que ser mare sigui una necessitat vital tan gran que no poder ser-ho es consideri una malaltia. en qualsevol cas. vull dir que no veig perquè la sanitat pública ha de finançar aquests tractaments en qualsevol cas. no crec que siguin tan necessaris per la societat com perquè els haguem de pagar entre tots. entec que són petits luxes privats, que se'ls hauria de pagar aquell que els desitja.

de fet, si l'estat deixés de finançar-los el preu d'aquests tractaments baixaria molt. això seria una cosa bon per tots.

per altra banda, en aquest país hi ha encara molts nens i nenes de totes les edats desatesos, en centres d'acollida, que necessiten famílies. homosexual, heterosexual, monoparental, ... qualsevol tipus de família els aniria bé. no tenen manies. a la gent que els sembla que té tanta necessitat de tenir fills jo els suggeriria una acollida o una adopció.

stardate: into darkness

feia temps que no m'ho passava tant bé al cinema. també feia molt temps que l'star trek no em sorprenia, ja que últimament només remiro episodis i pelis que ja he vist. tot i que el nou guio recreea algunes situacions i diàlegs que ja són clàssics de l'star trek, la peli és molt original i molt emocionant. sobretot si es veu en 3d. em va riure i patir i també cridar (una mica).

stardate: l’independentisme encara està en expansió

la maria em diu: quan us tingui ensenyats a tots ja serem independents. jo havia anat a recollir una comanda de samarretes dissenyades especialment per la via catalana cap a la independència. tot i que sóc membre de l’anc des del començament, era el primer cop que anava a recollir marxandatge, i no tenia clar quina era la logística. la nostra anc territorial es va constituir fa una mica més d’un any i durant aquest temps hem anat creixent continuament. entre tots ho fem tot. mica a mica anem aprenent quines activitats convenen a la nostra vila per informar i mobilitzar a la gent, i anem agafant experiència en la logística i l’organització necessàries.

ara fa un any ens vam proposar organitzar la marxa local per la independència, tal com sugeria l’anc. la idea era preparar els ànims per la gran manifestació de barcelona de l’onze de setembre de l’any passat. no teniem clar quanta gent ens donaria suport, i per això no sabiem si seriem capaços de fer un acte digne. aleshores a les reunions erem una vintena de persones. ens vam donar una setmana de temps per veure si cada una podria aconseguir el nom de deu persones  més interessades en participar en la marxa. al cap d’una setmana ens havíem convençut de que seriem com a mínim unes dues centes persones i vam decidir tirar el projecte endavant. vam passar els nervis de l’organització i sobretot de les expectatives de participació fins a l’últim moment. al final a la marxa per la independencia local hi van participar més de cinc centes persones, un nombre molt superior a les nostres expectatives.

els nervis deguts a l’organització i a l’expectació sobre la participació ens han continuat acompanyant durant tot l’any en totes les activitats que hem fet. cada cop que hem fet una festa o una xerrada ens tornem a sorprendre de la participació entusiasta de la gent. cada cop som més socis i cada cop som més gent (socis o no) a les reunions de preparació de les activitats. també cada cop som més els participants a les activitats proposades per l’anc.

l’èxit absolut de les inscripcions a la via catalana cap a la independència del proper 11 de setembre ens ha tornat a sorprendre. els trams del recorregut que passen per la vila, i que per tant han de ser gestionats per la nostra assemblea territorial, s’estan omplint molt depressa. les parades dels divendres a la vora del mercat per facilitar les inscripcions estan molt animades. la majoria de persones s’aturen per inscriure’s. algunes passen per la parada només per dir que ja s’han inscrit per internet. moltes volen començar a lluir la samarreta groga especialment dissenyada per a la via catalana. clarament el sentiment independentista encara està en expansió.

stardate: repeteixo!

és una producció de la sala flyhard. quan la vaig veure per primera vegada em vaig quedar amb les ganes de repetir. em va agradar molt i sobretot em va fer riure molt. i ara que la tornen a fer no me l'he volgut perdre. ja tinc l'entrada!

durant aquest mes està dimarts i dimecres a la villarroel.

està molt bé de preu i és molt recomanable!