stardate: anna gavalda

ja ho he dit vegades que m’agrada. però em vull repetir. totes les seves novel·les les he trobat fantàstiques. perquè ara, a l’acabar el consol, tinc la impressió de que ja no me’n queden més. i m’hauré d’esperar a la següent. que no crec que tardi. ja que llegint-la m’he convençut de que s’ho passa molt bé escrivint.

tots els personatges són bastant exagerats. però sempre et fa venir ganes de saber-ho tot sobre cada un d’ells. crec que és degut a la manera, una mica misteriosa, que els va presentant. i t’enganxa d’allò més. i a vegades sembla que la cosa s’accelera fins a un punt que ella mateixa se n’adona i t’ho fa explícit. és com si t’expliqués com pensa escriure la novel·la mentre escriu la mateixa novel·la.

i tot i sent extravagants, els fa tant reals que els personatges s’una novel·la van a sopar al restaurant dels de l’altra novel·la. i així llegint-ne una t’assabentes del que els passa als de l’altra. ai! m’emociona i m’encanta!

stardate: t41

em diu: anem a l’esclat-bon preu.

i jo: sí, sí. t’hi acompanyo!

no n’hi gaires d’esclats ni de bon preus per on jo em moc normalment. i quan se’m presenta l’oportunitat m’hi apunto només per anar a buscar això:

un vi, fet per l’albert. un dels enòlegs del celler vall-llach.

i és que quan el vaig sentir explicar tan entusiasmat que aquell vi era el primer que feia, em van venir moltes ganes de provar-lo. i finalment el tinc!

per alguna raó misteriosa, en aquesta foto el flash no s’ha volgut encendre. pels interessats transcric el que hi diu a l’etiqueta del darrera:

t41

2007

aquest vi, elaborat amb raïms de ceps joves de les varietats garnatxa, carinyena, merlot, cabernet sauvignon i syrah, s’ha cupejat a la tina 41 del celler.

priorat

denominació d’origen qualificada

porrera

embotellat per celler vall llach sl per a clos l’asentiu sl

xulo, eh?

i a més està boníssim!

ah! i només es troba als supermercats esclat i/o bon preu.

i molt bé de preu!

stardate: carpe diem

fa un any tenia un gran desig. l’havia imaginat, planejat, organitzat, ... tot era a punt. en tenia moltes ganes. era com un somni que estava a punt de fer-se realitat. i no va ser. de fet, va ser una gran decepció.

ara s'ha fet realitat. però no ha estat res semblant al que jo havia imaginat. ha passat exactament el que jo desitjava tant fa un any. però el meu jo d'aquest any ja no ho desitjava gens. de fet, em feia més peresa que il·lusió. només un any i tanta diferència!

i es que les coses s’han de viure al moment que el cos t’ho demana!

stardate: obsessions

et veig un dia i m’impressiones. pel que dius, com ho dius. les teves frases ressonen al meu cap repetidament. vull continuar sentint-te. i quan m’oferereixes repertir-ho em surt un: no, jo no tornaré.

quan després hi torno, estic massa atabalada. i en comptes d’acceptar-te tal i com tu ho has previst, dic: no, millor no.

me’n penedeixo. molt. de seguida. i et demano una segona oportunitat. sense demanar-te-la, perquè no es noti. i me la dones. i jo la prenc.

m’obsessiones. i em poso neviosa només de pensar-hi. i ho planejo, ho organitzo tot. perquè vull que vagi bé. i sobretot vull que no es noti lo obsessionada que estic.

va perfecte. havia sentit que ets un seductor. i ara ho comprovo. ho ets. i ho saps fer molt bé. i em sedueixes. i em deixo seduir. i m’agrada. i espero la propera.

stardate: ell

arribo a l’estació i el veig. em crida l’atenció perquè s’ho val. i sobretot perquè m’està mirant. què hi pot haver més seductor que una mirada interessada!

jo faig que no me’l miro. però no l'hi trec els ulls del damunt. es que ho té tot. m’agrada mirar-lo ... i m’agrada que em miri.

trobo un lloc a la seva vora per esperar el tren. mentre ell va mirant-me i es posa content. es nota.

encenc una cigarreta i em poso a fumar. ell busca a la seva motxilla. troba una cigarreta i l’encen. quan acabo de fumar l’apago a terra i m'acosto a ell cercant la paperera. i ell, quan l’acaba, fa el mateix. s’acosta i mira.

arriba el tren. hi hem de pujar. vull assegurar-me que pugem al mateix vagó. hi ha massa gent. però ho aconseguim. jo pujo pel davant del vagó i busco un seient ben enrera. ell puja pel darrera. però és el mateix vagó.

m’assec, però no gaire. m’aixeco per mirar enrera. i veig com ell, assegut al darrera, s’aixeca per mirar. una vegada i una altra se’ns tornen a creuar les mirades.

aquest tren és el que havia de ser!


 

stardate: quina feinada!

m’he adonat que faci el que faci, o bé fa bé a algú o bé fa mal a algú. no hi ha res que faci que sigui neutral.

em sembla que és el mateix que deia aquell: o bé ets part del problema o bé ets part de la solució.

stardate: emoció real

poso la tele i en la primera onada de zaping em trobo cara a cara amb la segona peli de star trek: la ira de khan. i em quedo enganxada mirant-la. me la se bastant de memòria però m’agrada tornar-la a veure. quan arriba el moment més emocionant: el capità kirk s’adona que el senyor spock s’està morint, per tal de salvar la nau enterprise. the needs of the many outweigh the needs of the few, ... or the one. i mentre estic esperant les declaracions de tota la tripulació en el funeral, que són molt emocionants, ... llavors va i se’m tira al damunt i m’abraça. em fa una abraçada de les de veritat, amb ganes, amb força. és la primera vegada que es decideix, i jo m’emociono molt. em sap greu perdre’m un tros de peli, però la veritat és que en aquest moment l’emoció de la vida supera la del cine. i no me la vull perdre per res.