El problema, Calvin --va afirmar l'Elizabeth--, és que estem malgastant la meitat de la població.
Vols dir --va dir lentament en Calvin-- que hi ha més dones que volen dedicar-se a la ciència, en realitat.
... com tantes altres dones, donava per fet que insultar algú del seu sexe faria que els seus superiors masculins la tinguessin en més consideració,
Simplement, tenim a tractar l'embaràs com si fos la situació més normal del món, tan comuna com aixafar-se un ull de poll, quan la veritat és que és com que t'atropelli un camió. Tot i que és evident que un camió no causa tants danys.
Perquè mentre la gent estúpida pot no saber que és estúpida perquè és estúpida, la gent poc atractiva bé ha de sabervque no és atractiva, perquè hi ha miralls.
De fet, si hi penses, vogas és gairebé exactament com criar. Cal paciència , resistència, força i compromís. I els fills tampoc ens deixen veure cap on anem, només on hem estat.
El gen antigent? [...] La timidesa. Introversió.
D'altra banda, no era així la vida? Un seguit d'errors interminables que provocaven adaptacions constants.
I per acabar, no diem 'fads'. Les fades sempre són femenines.
-- Perquè els homes no ajuden?-- va preguntar la Madeline.
La química és inseparable de la vida. Per definició, la química és vida. Però igual que el pastís, la vida requereix una base sòlida. A casa vostra, vosaltres sou la base. És una responsabilitat enorme, la feina més infravalorada del món que, tanmateix, ho aguanta tot plegat.
Imagini's si tots els homes es prenguessin seriosament les dones. L'educació canviaria. La força del treball es revolucionaria. Els consellers matrimonials es quedarien sense feina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada