stardate: quartet melt

m'agraden molt de fa temps i cada cop m'agraden més

Fix you (Coldplay)

When you try your best but you don't succeed
When you get what you want but not what you need
When you feel so tired but you can't sleep
Stuck in reverse1

When the tears come streaming down your face
When you lose something you can't replace
When you love someone but it goes to waste
Could it be worse?1

Lights will guide you home
And ignite your bones
I will try to fix you1

High up above or down below
When you're too in love to let it go
But if you never try you'll never know
Just what you're worth1

Lights will guide you home
And ignite your bones
And I will try to fix you

Tears stream down your face
When you lose something you cannot replace
Tears stream down your face
And I

Tears stream down your face
I promise you I will learn from my mistakes
Tears stream down your face
And I

Lights will guide you home
And ignite your bones
And I will try to fix you

stardate: prediccions polítiques

cada dia sembla que està més clar que a madrid no es posaran d'acord per formar govern,i que al juny hi tornaran a haver eleccions. 

i és que la única condició perque hi hagi acord de govern és que podemos renuncïi al referèndum català. segons el xavier domènech això no passarà. és clar que ell no és precisament qui té l'última paraula. per tant, hi ha dos possibilitats: 

1) formen un govern sense referèndum. això ho podrien fer fàcilment psoe, c's i podemos sense en comú. penso que seria un bona solució, ja que faria decantar als en comú podem i família cap a l'independentisme.

2) no formen govern, i al juny hi ha eleccions. en aquest cas, es pot pensar que la participació no serà gaire alta, més aviat al revés. i una baixa participació en aquest país sempre ha favorit les dretes. 

stardate: la constitució de polónia

stardate: sant jordi

corren els dies, els mesos, com mai ho havien fet abans. encara no som independents, però ja tornem a ser a sant jordi. 
si encara no us heu decidit aquí hi ha una proposta fresca:
perquè és acabada de sortir del forn,
perquè és una història molt interessant i actual,
perquè és tan entretinguda que no la pots deixar a mitges
i a més a més és d'un autor molt conegut.

feliç diada!

stardate: julieta

fa temps que vaig decidir no veure més de l'almodóvar. suposo que en algún moment em devia avorrir. però acui, no sé ben bé perquè he decidit fer una excepció. he anat a veure julieta i n'he sortit encantanda. molt encantada.
les dones són molt interessants, els colors són molt vius, com a mi m'agraden. les històries no són trivials. de fet estan basades en escrits de l'alice munro, per això potser són una mica lentes, però a la pantalla passen molt millor que a les pàgines.

em quedo amb una frase: tu ausencia llena mi vida por completo y la destruye.

stardate: més bel olid

després de tafanejar el seu bloc i d'atendre la presentació del seu últim llibre vaig començar a llegir-la de veritat. el primer tast de vents més salvatges el vaig fer durant les lectures a la presentació, i després vaig seguir sola. i mira, ho vaig trobar bé, pero no em va emocionar. i jo sempre busco, i potser ara més que mai, alguna cosa que m'emocioni.

vaig passar directament a la mala reputació, sense decidir ni per un moment canviar d'autora. aquest llibre era més antic però estava més recomanat, encara que potser només pel simple fet de ser més antic (els llibres com més nous menys possibilitat tenen de ser citats, obviament). i tampoc em va emocionar. sí que eren bonics els contes. si que deien alguna cosa interessant. però no m'arribaven a on jo volia que m'arribessin. aquí ja em vaig adonar que segurament la major part de la culpa de que o funcionés era meva, no dels contes.

i vaig continuar, passant-me ara a la novel·la: una terra solitària. me la vaig preparar per encetar-la al matí al tren, i així ho vaig fer. quan a mig matí vaig tenir un moment per fer un cafè vaig continuar llegint. al vespre, només arribar a l'estació ja el tenia a les mans, i finalment quan vaig anar al llit el vaig tornar a agafar i ja no el vaig deixar fins que el vaig acabar.

no puc dir que feia molt temps que no llegia un llibre tan bo perquè fa poc he llegit mirall trencat que m'ha entusiasmat. i ara pensant-hi se m'acud que tot i sent novel·les molt diferents en un sentit em fan venir els mateixos tipus de elogis: són molt originals, el van donant la informació seguint un ordre només decidit per l'autora, et fan venir constantment més ganes d'informació, les històries són facinants, les protas són dones que saben el que volen, i segurament hi podria trobar moltes més coincidències. però mirall trencat és mirall trencat, i aquí voldria centrar-me en la terra solitària.

són tres històries en una sola novel·la. l'autora ha decidit presentar les històries en un cert ordre, però si el canvies pots transformar la novel·la en una sola història. no puc dir que una història m'hagi agradat o impressionat més que les altres. totes tres les trobo igualment de tendres, dures, salvadores, ... les tres històries van en paral·lel però són seqüencials, encara que en un altre sentit no són ben be paral·leles sinó que es van acostant i al final tens la sensació que s'arriben a trobar. llegir aquest llibre és una delícia, d'aquelles que només acabar ja saps segur que vols repetir

stardate: quadres granny

m'hi vaig posar amb la intenció de buidar una capsa que tenia plena de cabdells de llana començats i abandonats fa molt temps per alguna (segurament era alguna) avantpassada meva. i per un moment ho vaig aconseguir.

per poder acabar l'obra que m'havia proposat vaig haver de comprar una mica de llana, i en vaig comprar massa. ara ja torno a tenir la capsa mig plena.

m'ho he passat tan bé que estic segura de que continuaré amb el ganxet, i potser amb els quadres de la granny. no tinc prou paciència per fer quadrets amb passades de diferents colors, però fent quadrets sencers de diferent colors ja queda prou bonic.