stardate: les grans virtuts

és el títol de l'últim relat que apareix al llibre del mateix títol i comença així:

Pel que fa a l'educació dels fills , crec que no se'ls han d'ensenyar les petites virtuts, sinó les grans. No els hem d'ensenyar l'estalvi, sinó la generositat i la indiferència cap als diners; no la prudència, sinó el coratge i el menyspreu del perill; no l'astúcia, sinó la franquesa i l'amor a la veritat; no la diplomàcia, sinó l'amor al proïsme i l'abnegació; no el desig de l'èxit, sinó el desig d'ésser i de saber.

brutal! tot allò que sempre havia volgut pensar, descobrir, plasmar, comunicar, ... i tan ben explicat i resumit. la resta del relat està ple d'exemples i detalls derivats d'aquest paràgraf. si no queda clar al començament, al final està claríssim!

però en el llibre de les petites virtuts hi ha moltes més coses interessants:

... sóc incapaç de corregir un text meu, excepte en el moment en què l'estic escrivint ...

... aquella va ser la millor època de la meva vida i només ara, que ja ha passat per sempre, només ara ho sé.

Ni tan sols sabem si són versos bonics, perquè formen part de nosaltres i reflecteixen la imatge de la nostra joventut, ...

... i jo no he sabut formar-me una cultura de res, ni tan sols de les coses que he estimat més en la meva vida.

No sabia veure quina diferència hi havia entre els meus i els poemes de debò, els publicats, els dels autèntics poetes. No entenia perquè, quan els ensenyava als meus germans, reien i deien que se'm donaria millor estudir grec.

... si parlava a taula sempre em deien que callés. Així em vaig acostumar a dir les coses ràpidament, precipitadament i amb el menor nombre possible de paraules, sempre amb la por que els altres comencessin a parlar entre ells i deixessin d'escoltar-me.

Quan som feliços, la nostra fantasia té més força; quan som infeliços, la nostra memòria actua amb més vivacitat.

Hi ha dues menes de silenci: el silenci amb un mateix i el silenci amb els altres.

I pensem que ens hem de passar la vida alliberant-nos de la timidesa, aprenent a moure'ns davant de la mirada dels altres amb la mateixa valentia i despreocupació que quan estem sols.

Ja no ens fa por la mort; mirem la mort cada hora, cada minut, recordant el seu gran silenci sobre el rostre més estimat.

Les relacions humanes s'han de redescobrir i reinventar cada dia. Hem de recordar que cada tipus de trobada amb el proïsme és una acció humana, i, per tant, que sempre serà mal o bé, veritat o mentida, caritat o pecat.