lo saben aquel que diu:
a los franceses no hay quien los entienda.
que al pan le llamen pain, vale!
que al vino le llamen vin, tambien!
pero que al queso, que se ve tan bien que es queso, que le llamen fromage!!!
pero que al queso, que se ve tan bien que es queso, que le llamen fromage!!!
des d’aquí
no sembla tan estrany que els francesos diguin fromage, ni que els italians
diguin formaggio. el que és més estrany és que els espanyols diguin queso i els
portuguesos diguin queijo.
de fet
tenint en compte que totes aquestes llengües deriven del llatí, com és que han
evolucionat en paraules tan diferents?
doncs resulta
que el queso i el queijo deriven de les famoses casei (dels iogurts) que és l’element
principal del formatge. originalment a tot arreu el formatge s’anomenava casei.
però en alguns llocs van començar a fer que el formatge tingués una forma
concreta. i allà on van donar-li forma el van anomenar: formaggio, formatge, fromage.
derivacions de forma.
i el
pernil?
en francès
és jambon i en espanyol és jamón. en canvi en italià es prosciutto i en
portuguès és presunto. com ha estat l’evolució en aquest cas?
doncs
resulta que el jamón deriva del jambon francès, que vol dir cuixot. És una
variació de jambe que prové de la gamba que és una versió llatina tardia de
cama. en canvi el prosciutto i el presunto deriven d’aixugar. finalment el
pernil català deriva del llatí perna, que vol dir cama.
2 comentaris:
ja veig, cada llengua evoluciona d'on vol
molt interessant veure d'on venen les diferències entre paraules.
Això si, llegint, em recordes el meu pare que sempre que mengem formatge fa el mateix acudit.
Publica un comentari a l'entrada